Elena Garrido: «Els pares agredits pels seus fills senten por i vergonya»

Experta en psicologia jurídica i forense de BAMA (Centre Integral de Psicologia), Elena Garrido parla avui sobre Apropament al fenomen de la violència filio-parental. Un problema familiar o social?, en el cicle de conferències Acció Social, de la Fundació Pere Tarrés.

–¿A què es deu l’augment de la violència de fills a pares?

–Al fet que els adolescents cada vegada es troben amb més dificultats per posar límits a les seves pròpies llibertats. Tenen molt baixa capacitat de tolerància a la frustració. Encara que no es pot condemnar la totalitat de la joventut.

–¿Diu que s’ha de relativitzar?

–Sí. Només mirem els pares quan el menor realitza alguna conducta violenta, però no hi ha un model de família únic i s’ha de posar cada història per separat i entendre que difícil que pot resultar denunciar els fills. Difondre un missatge d’ajuda pot ser molt útil.

–¿El seu enfocament és integrador?

–El tractament ha de ser tant des de qui carrega com des de la persona agredida.

–¿Es pot parlar de causes?

–De part del menor: la personalitat, el consum de drogues i algun possible trastorn de la conducta. Des de la família: falta de límits i absència de coherència en la imposició de normes, i de l’entorn: violència a l’escola i continguts violents als mitjans, que no ajuden a fomentar la tranquil·litat.

–¿Són negatius els mitjans?

–No, els nens saben distingir entre la imaginació i la fantasia. El problema és l’ús indiscriminat de la violència, que la converteix en una cosa comuna o normal.

–¿Com es pot evitar?

–S’ha d’escoltar i debatre abans que aplicar el secretisme, el silenci i la desvalorització.

–¿Les lleis ajuden?

–Existeixen dificultats de processament legal als menors: molts pares es neguen a denunciar o no són imputables a nivell penal per l’edat. La solució no sempre passa per la via legal.

–Els pares se senten culpables.

–Sí, com passava amb les dones víctimes de violència, hi ha por i vergonya. A més, els pares senten culpa i tenen la percepció d’haver fracassat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–¿Com s’ha d’educar?

–Amb coherència, disciplina, respecte i responsabilitat i sense por del càstig. Els càstigs són necessaris i productius, sempre que no siguin impossibles de complir.