"La nostra agressivitat era verbal i lírica, no física"

–Ja que el festival agafa les estrenes de Breakdance i BreakdanceBeat Street

–(Kamikaze) Va ser un pack que ens van vendre els americans i que inclo­­-ïa grafits, breakdance, rap i dj. En realitat, cada cosa va sorgir pel seu costat però aquests films ho van ajuntar tot. Ha sigut una associació artificial.

–¿Recorden veure-les a l’època?

–(Kamikaze) És clar. Hi vam anar un grupet de 9 o 10. Al rebedor de la ­sala ja hi havia gent ballant break. ­Nos­-­altres també vam ballar. I a l’acabar la pel·lícula va ser massa. Semblava una festa de break més que un cine.

–¿Quines perspectives tenien del grup quan van començar?

–(Kamikaze) Només volíem treure un disc. Crèiem que a Espanya hi hauria gent que ens escoltaria. Res més.

–Abans del seu Madrid zona bruta (1994) ja hi va haver recopilatoris com Madrid hip-hop i Madrid zona bruta Madrid hip-hopRap in Madrid

–(Kamikaze) Em feia molta ver­gonya. I no vergonya aliena, sinó pròpia, perquè estaven ridiculitzant el rap. Ho ­recordo com un mal trago.

–¿Creuen que els va perjudicar la fama de paios perillosos?

–(Mr. Rango) És cert que en un parell de concerts vam tenir problemes, però n’hi ha prou que la facis un cop perquè diguin que ho fas sempre. ­Potser sentien les nostres lletres i ­en treien conclusions. Però la nostra agressivitat era verbal i lírica, no ­fí­sica.

–¿Per què es van separar després d’editar el seu millor disc, Grandes planes

–(Mr. Rango) Ens vam agafar un descans i el que era una setmana van ser anys. Però ens veiem cada setmana.

–(Paco King) Ens vam agafar unes bones vacances per crear una família, tenir nens i fer cadascú el que ­vol­gués.

–Se’ls notava cansats de fer pedagogia del hip-hop.

–(Paco King) La penya anava molt perduda i s’havia d’explicar tot. Ens tocava els ous que en les entrevistes preguntessin per què portàvem la gorra cap enrere en lloc de preguntar per les lletres.

–També deien que el rap espanyol ­tenia poca imaginació. ¿Creuen que ha pujat el nivell?

–(Jotamayúscula) No crec que hàgim de comparar-nos amb el que ve de fora. Cada lloc té la seva manera d’interpretar el hip-hop i a Espanya ha madurat molt. Però hi ha coses bones i dolentes.

–(Paco) Hi ha gent que ha agafat bastant nivell però hi segueix havent ­còpies de còpies. Prefereixo no donar noms.

–Els veig molt mesurats. Abans no deixaven canya dreta.

–(Jotamayúscula) Són els anys. De jove t’ho prenies tot més a la lleugera.

–En 10 anys deuen haver rebut moltes ofertes per reunir-se, ¿oi?

–(Mr. Rango) És clar. La veritat és que la gent ho demanava moltíssim.

–(Jotamayúscula) La idea ens rondava pel cap però tampoc fèiem res. Fa quatre anys ja ens ho van proposar, però fins fa un any i mig no ho vam pensar seriosament.

–¿Costa tornar a recordar aquell ­repertori?

–(Jotamayúscula) Jo em passo el dia fent música així que tant me fa un assaig amb CPV que amb Madonna. Potser amb CPV és més romàntic perquè és el meu grup, però no estic oxidat.

–(Supernafamacho) Va ser com si ­haguéssim fet un assaig abans-d’ahir. Pensava que ho portaríem pitjor, però encara ens sabíem les cançons.

–(Jotamayúscula) Tampoc ha sigut un pla de treball excepcional. Ens ajuntem, agafem unes cerveses, premem el play i fem les cançons.

–¿Quin record s’emporten de la re­aparició a Pinto?

–(Jotamayúscula) La gent. No només no ens ha oblidat, sinó que allà hi havia xavals que no ens van poder veure quan estàvem en actiu. T’omple d’orgull veure que ja hi ha dues genera­cions que et segueixen.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–I, ¿després del concert de demà?

–(Supernafamacho) Tenim ganes de fer-ne algun més. Respecte al disc, no se sap mai. Ens ho hem passat bé. Si ens ho seguim passant bé alguna cosa sortirà.