Els sonsos: L'art de fregir

A les xarxes dels pesquers es capturen democràticament tota ­mena de peixos i crustacis. Alguns són cars i altres formen una desconeguda ­tercera o quarta divisió a la qual no donem la importància gastro­nòmica deguda. Es tracta del peix senzill, que molts pescadors ­anomenen sense preu, entre els quals hi ha peces amb un sabor de primera.

Alguns, dins del capítol peix blau, llueixen una Q de qualitat. A més a més de les sardines i els ­seitons, són parents seus el bis, la ­boga i el ­sorell. Com tots els peixos Q, ­tenen una ­mida específica: 18 cm per al bis, 11 cm per a la boga i 12 cm per al ­sorell. La captura es ­porta a ­terme amb ­xarxes que no han de ­sobrepassar els 300 metres, cosa que con­tri­bueix a conservar les espècies.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Molts altres peixos també entren en aquesta categoria gustosa i ­econòmica. Les bròtoles, amb un sabor suau i sorprenent, viuen en les ­profunditats que habiten les gambes i tenen unes bones receptes en l’apartat suquet. Altres peixos són una ­delícia fregits, com les petites pa­laies o els sonsos, uns peixos llargs i prims de tons gris-platejats i reflexos blaus. Viuen en grans bancs i el seu pitjor enemic és el llobarro. Els pescadors de canya diuen que un sonso a l’ham és un llobarro asse­gurat. Els pescadors, com els caçadors, tenen tendència a exagerar.

Els sonsos són un peixos finíssims, però han d’estar ben fregits. Un art en què els gaditans són ­mestres, a base d’utilitzar la farina adequada. El truc per arribar a la per­fecció del peix fregit consisteix a mantenir-se en la fórmula un quart de quilo de farina de cigrons per tres quarts de farina de blat, que no és tan fina com la de rebosteria. El pas següent és un bon oli d’oliva, abundant, a la temperatura adequada. Els sonsos, arrebossats i fregits, es mengen del cap a la cua. Si se serveixen acompanyats d’una amanida, de tomàquet empordanès, de ­pera, i unes cebes de Figueres, són un bon sistema per atrapar la pulsió vital d’una cala, entre els pins i el mar.