El bosc de les papallones

Les papallones són els insectes més bells que coneixem i admirem, i encara que tots les hem vist posar-se en algun paratge natural, i fins i tot les hem fotografiat, no ens fixem en la seva relació amb les persones o l’entorn.

El Museu de les Papallones de Pujalt (Pallars Sobirà), que exposa uns 4.000 exemplars d’un fons científic de 30.000, fruit de 38 anys de feina, ens descobreix la necessitat que tenim dels insectes. «Si bé ells poden viure sense els altres animals, la vida no és possible sense ells», apunta Alfons Dolsa, el seu director.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

A més de la visita al museu, Dolsa ens proposa uns itineraris pel Parc Natural de l’Alt Pirineu per interpretar in situ el que passa al voltant d’aquests lepidòpters. En un recorregut d’uns nou quilòmetres es poden veure entre 30 i 40 espècies de papallones, a més d’insectes i vegetació destacada. Entre elles, una de molt valuosa, la Parnassius apollo, en perill d’extinció, ja que el canvi climàtic ha provocat problemes en la seva alimentació. Amb sort, també es pot observar una papallona única al món, l’Heodes virgaureae pyraeneicola mariateresa, un exemplar capturat pel mateix Dolsa, que varia de la seva espècie perquè té les ales de darrere blanques. «La vaig denominar mariateresa en honor a la meva dona, col·laboradora insubstituïble en la meva tasca», afegeix. En totes les sortides, pel Parc Natural o seguint la ruta indicada amb plafons informatius, Alfons sempre està alerta per si descobreix alguna nova espècie per poder afegir al fons del museu.

El Pallars Sobirà és un espai privilegiat per a la seva observació perquè, segons Dolsa, «és un terreny encara molt verge, sense agricultura o ramaderia intensiva que afavoreix la presència d’insectes». Més reduïda, encara que igual de sorprenent, és la visita al Jardí de Papallones, a l’Aiguabarreig, espai natural de la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre. És el primer jardí d’aquestes característiques a Lleida i es va crear l’any passat per atraure els lepidòpters de forma natural, a través de plantes i flors de les quals s’alimenten. «És com més disfrutes veient aquests insectes, en el seu estat natural, sense tenir-les tancades ni en una vitrina», admet Guillem Chacón, director de l’oficina de l’Aiguabarreig. Es poden seguir dos itineraris guiats, per les riberes del Segre i per la serra de Montmeneu, i se’n poden veure unes 15 espècies en dues hores.