'Anticristo', la pel·lícula més polèmica del 2009

Amb el rètol Lars von Trier Anticristo s’obre la pel·lícula més polèmica del 2009, que avui, per fi, arriba al nostre país. Aquestes quatre paraules semblen ser un desafiament per part del seu autor, que amb 53 anys segueix sent un enfant terrible, i l’assumpció burlesca que la seva reputació –de força dissident entre els popes del cine modern, de boig perillós, de sàdic que castiga les seves actrius– mai deixarà de marcar la seva obra, sigui aquesta el que sigui.

¿I què és Anticristo? Més que una pel·lícula, un esdeveniment, potser no tan repulsiu o escandalós com van proclamar les febrils notícies que el maig passat van arribar des del festival de Cannes. Tot i així, en el moment en què, cap a mitja pel·lícula, surt a la pantalla una guineu sarnosa que mira a la càmera i declara que «el caos regna», el mestre danès ens aboca a un carnaval dels horrors, un espectacle de desintegració mental, tortures mai somiades en els calabossos de la història, castració, automutilacions extremes i mal rotllo sobrenatural.

¿Cine de terror? No exactament, encara que Von Trier agafi prestades algunes convencions del gènere, com la casa encantada, passatges subterranis ancestrals, el sexe com a preludi de la mort o la sexualitat femenina entesa com a verí. Anticristo evoca més aviat el cine de Bergman, el de Tarkovski i el de Dreyer; o títols com El resplandor, de Stanley Kubrick, i Don’t look now, de Nicolas Roeg; o els dictats de Nietszche i les pintures del Bosch i, naturalment també, les batalles conjugals que escenificava August Strindberg.

Perquè Anticristo és la història d’una guerra entre un marit i una muller (Willem Dafoe i Charlotte Gainsbourg) que han perdut el seu fill, una guerra per la supervivència en un lloc anomenat Edèn. Adam i Eva al jardí de l’Edèn, culpables de pecar davant de Déu –ella de desesperació, ell d’arrogància–, encara que el món que habiten no va ser creat per Déu sinó per Satan. Mares traumatitzades, personificacions del mal i la mort formen un còctel explosiu que, per cert, també nodreix el drama La vida ante sus ojos, amb Uma Thurman, una altra de les estrenes de la setmana.

La nova cartellera cinematogràfica incopora tres figures icòniques. La primera, és clar, és Lars von Trier. La segona és un personatge també pervers tot i que, això sí, inofensiu: Will Ferrell. En comèdies com Aquellas juergas universitarias, El reportero o Pasado de vueltas, Ferrell ha perfeccionat el seu personatge arquetípic, un nen gran que mira d’actuar com un adult. Es repetia com l’all però, durant un temps, va ser divertidíssim. Un recorda aquestes pel·lícules amb nostàlgia mentre contempla Ferrell a El mundo de los perdidos, una aventura plena de realitats paral·leles i dinosaures i aventures a la jungla basada en una telesèrie americana infantil dels anys 70, aquí desconeguda. Si aquesta pel·lícula hagués aparegut fa cinc anys, en plena obsessió de Hollywood per refer la ficció televisiva d’aleshores, la seva existència tindria sentit com a part d’una moda. Avui, resulta inexplicable.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

ARTS MARCIALS AMB TONY JAA / El tercer membre d’aquest trio bastard de galàctics és la superestrella de les arts marcials Tony Jaa, que va saltar a la fama gràcies a Ong Bak (2003) i ara es dirigeix a si mateix a Ong Bak 2, demostrant que és una mala bèstia. El personatge reparteix hòsties sense parar de les formes més diverses. En una escena, cavalca sobre una manada d’elefants embogits, saltant de l’un a l’altre sense despentinar-se.

I, durant el clímax final, es torna boig i s’enfronta, ell tot sol, a uns 300 enemics, tallant-los, apallissant-los, cruixint-los. El rodatge d’aquesta gran animalada s’ha convertit en llegenda: un pressupost que es descontrola, inversors que deserten i una producció que se suspèn durant dos mesos quan la diva Jaa fuig a la selva per meditar i superar l’estrès. I és que, com també demostra el text d’aquesta mateixa pàgina, la història de Lars von Trier, un no sempre està mentalment preparat per ser tan gran.