El pebrot: Una aventura picant

Quan una verdura no ha viatjat i

s’ha recol·lectat poques hores abans de menjar-la, ens enfrontem a l’aventura de redescobrir gustos i aromes que crèiem perduts. Són els avantatges del producte de pro-

ximitat, de les verdures de quilòmetre zero. Així, a Gernika, durant una brevíssima temporada, podem tastar pebrots verds, saborosos i cars, mentre que als pobles de Padrón i Herbón, al sud de Santiago de Compostel·la, uns 200 agricultors cultiven els pebrots de Padrón, que tenen rèpliques en molts hivernacles, però que no s’hi assemblen en absolut.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L’expansió per tot Europa, al segle XVI, d’aquesta planta solanàcia originària de Mèxic, Bolívia i el Perú, va ser provocada en gran part per la intenció que substituís el caríssim pebre negre de l’Índia i Ceilan. El pebrot és, en principi, picant i només el cultiu intensiu i la selecció han causat l’aparició de les varietats actuals, de sabor dolç, com el pebrot de morro de bou, que es pot recol·lectar verd o, ja madur, vermell. Els pebrots quadrats de tipus meravella de Califòrnia són de carn gruixuda, bona per al sofregit, mentre que els allargats o rectangulars també tenen una gran acceptació.

L’evocació del pebrot com a element integrant d’una cuina, d’un paisatge, es fa present quan tornen a la nostra memòria tots els que ens hem menjat, farcits d’arròs, en una platja grega, sota un canyís que dibuixava rajos de llum, o en un restaurant turc que no sortia a les guies. A Espanya també tenim memòria de guisats que tenen el pebrot com a protagonista, fregits, com els de Gernika i Padrón, sempre disposats a recordar-nos que els seus progenitors eren picants, vermells, bàsics quan projectem una escalivada, o verds, allargats, de pell fina i brillant, coneguts com a italians, que podem menjar crus com a atractiu ingredient en les amanides. Si aquests són els de temporada, en conserva sempre en trobarem del Piquillo, originaris de Lodosa. Queden per als amants del picant els bitxos, xilis i jalapeños, amb què els mexicans han sabut definir un món culinari ple de matisos.