crònica
Lucinda Williams, la veu fiable
La cantant va omplir de carisma i sensibilitat el seu debut barceloní
Lucinda Williams, en un moment de la seva actuació, dilluns, a l’Apolo. /
Un moment per al record: després de quatre cançons, Lucinda Williams s’excusa per uns problemes tècnics. Una veu del públic la tranquil·litza: «Lucinda, take your time! (pren-te el teu temps)». Ella replica en castellà: «Vull fer-ho tot perfecte». I comença a cantar Something about what happens when we talk. La perfecció és una quimera, però Lucinda Williams és real. Ho són les seves cançons, que evoquen velles ferides amb una resolució desafiadora, i aquella veu de matinada sense fi, d’un poder emocional que ningú pot pretendre imitar en un parell de lliçons.
Sis dies després que John Fogerty debutés a Barcelona, la revista Ruta 66 ens va portar, per fi, aquesta trobadora de trajectòria tortuosa; narradora afinada d’un rock amb accents country que sovint ha trobat el material inspirador a la barra del bar. Però, a l’Apolo, Williams va ser tota amabilitat, serenitat i ganes d’agradar. Un recital de robustos tons rockers i de fràgils fibres sentimentals, sustentat per una banda molt robusta, que va començar a caminar amb Real love (del seu últim disc, Little honey) i Right in time.
Notícies relacionadesMitjos temps de supervivent experta, com 2 kool 2 be 4-gotten i Drunken angel, i acompanyaments acústics, contrabaix inclòs, a People talking. Williams és la correcamins que es reincorpora al pols vital després d’haver perdut l’equilibri més vegades de les desitjables. Està escrit en la seva veu, porosa però autoritària, menys salvatge i més maternal que en els vells temps. Imponent, en fi, a Changed the locks i aquell himne aïrat que respon al nom d’Out of touch.
CREADORA D’ALTURA / Va picotejar en la seva obra recent (la rockera Honey bee) i va demostrar que pot mirar de tu a tu els grans quan va rescatar les enormes Essence, Joy i Righteously. Als bisos, una altra peça nova, Little rock star, i dues versions d’aparença antagònica: Long way to the top, d’AC/DC, i la cançó popular xilena, que va adaptar Violeta Parra, Adiós, corazón amante i que va cantar en castellà. Va fer la impressió que la nit era especial no només per als seus pacients fans, sinó també per a ella, i això no passa cada dia.
- Distribuït a Catalunya Retirat un altre fuet tallat per salmonel·la: ja són tres marques afectades per aquesta raó
- HOSPITAL GREGORIO MARAÑÓN Boda a l’uci: l’Esther i el Javier es donen el ‘sí, vull’ en una emocionant cerimònia organitzada pels sanitaris
- Polèmica La família de Guillem Agulló acusa el Govern d'Illa de "silenciar" el premi en la seva memòria
- Lloguer Tres consells fonamentals per firmar un contracte de lloguer i no emportar-te sorpreses
- Violència masclista L’assassí masclista d’Algemesí, a la jutge, somiquejant: «¡A la presó, no! ¡A la presó, no! ¡Protegeixin-me!»