en tres minuts

Amos Gitai: "La Catalunya antifranquista era noble"

Amos Gitai.

Amos Gitai.

1
Es llegeix en minuts

–La pèrdua de la sobirania d’un poble és una cosa que es repeteix al llarg de la història. ¿Fa una lectura així per a la seva versió del Grec?

–És per això que hem donat el rol de l’emperador Tit a un actor (Manel Barceló) que parlarà en espanyol i, els d’Eleazar i Miriam (dos rebels jueus que interpretarà simultàniament Sílvia Bel), a una actriu que ho farà en català. Amb això, treballem en l’ingredient de la història contemporània espanyola.

–¿I Marisa Paredes?

–Tenia ganes que assumís el paper d’emperadriu opressora. Però es troba en un període una mica fràgil i no ho farà. Ho lamento perquè l’aprecio molt.

–¿I es pot fer una lectura sobre la sobirania palestina?

–És clar. Per això hi he inclòs Shredy Jabarin, un actor palestí (paper del rebel jueu Shimon, que participa en les guerres civils internes). Josep Flavi es pregunta davant un emperador no gaire intel·ligent com Tit, però militarment fort, quina ha de ser la resposta. ¿Es va al xoc directe perdent la sobirania? ¿O hi ha mitjans intermedis?

–¿Però Josep Flavi passa per la figura del traïdor?

–No s’han de fer equacions simplistes. S’han de guardar les distàncies històriques, en el bon sentit brechtià i confiar en els espectadors. El text de Josep sorprèn perquè ofereix un fresc complet, amb totes les contradiccions.

Notícies relacionades

–Els passatges en què els jueus de la fortificació de Masada se suïciden són, de totes maneres, dels més místics.

–He parlat molt amb Sílvia Bel perquè, actualment, hi ha una tendència molt nacionalista a Catalunya. Quan era antifranquista, la trobava noble. També els ho dic als israelians. Els grups que es tanquen en el seu etnocentrisme cometen un error. Els catalans van ser molt productius en l’època en què tenien una identitat forta però dialogaven amb la resta. No han d’entrar en un deliri hermètic.