Festival d'estiu de Barcelona

La deessa Venus centra el primer espectacle de dansa del Grec

El coreògraf Virgilio Sieni debuta avui amb 'La natura delle cose' al Mercat de les Flors

La deessa Venus centra el primer espectacle de dansa del Grec_MEDIA_2

La deessa Venus centra el primer espectacle de dansa del Grec_MEDIA_2 / DARIO LASAGNI

1
Es llegeix en minuts
MARTA CERVERA
BARCELONA

La companyia de Virgilio Sieni debuta aquesta nit al Mercat de les Flors ambLa natura delle cose. Aquesta aclamada coreografia poeticofilosòfica obre el pas del temps i la memòria obre l’apartat de dansa del Grec.

«Vull que la gent gaudeixi el moment. La dansa és per a mi un moment d’experiència física que produeix plaer», explica Sieni. Aquest creador italià establert a Florència s’ha inspirat enDe rerum natura, un text de Titus Lucreci Car, filòsof del segle I aC: «L’obra de Lucreci constitueix el primer tractat del moviment», recalca.

El coreògraf utilitza una metàfora i mostra el pas del temps a través de la figura de la deessa Venus –considerada per Lucreci com un poder fecund– en tres etapes diferents de la seva vida: als 11 anys, als 2 i als 80.

Ramona Caia, sòlida ballarina de 33 anys, es transforma en totes elles amb l’ajuda de màscares i un estudi profund sobre la gestualitat del cos que impressiona si es tenen en compte les bones crítiques que ha rebut tant ella com l’espectacle, estrenat al novembre.

«Venus és la mare que nodreix el món i segons Lucreci és ella qui porta les meravelles i l’encant». Uns quants versos del poema èpic s’escolten declamats per la impactant veu de Nada Malanima, cèlebre cantant italiana dels anys 60. Ella i la música contemporània de Francesco Giomi nodreixen la banda sonora.

Notícies relacionades

EL CICLE DE LA VIDA / L’espai escènic, blanc i eteri, mostra primer el moviment d’un àtom. Una Venus jove, d’11 anys, és moguda en l’aire per quatre ballarins en constant contacte físic. «Ella no toca mai el terra, flota en l’aire sostinguda durant 20 minuts per quatre homes –explica Sieni–. «Els ballarins busquen la funcionalitat de la dinàmica i amb aquesta Venus han de fer de tot: sostenir-la, empènyer-la, moure-la, estimar-la... i ella, òbviament ha de mantenir-se distant».

Aquesta Venus es transforma després en una nena de 2 anys, un ésser que descobreix el seu cos, els secrets de l’equilibri i el moviment. En la tercera part, Venus tanca el cicle de la vida convertida en una dona gran, que viu del record: «La seva gestualitat recorda la d’una cantant lírica que, després de 10 anys retirada, decideix tornar als escenaris i recuperar la glòria».