Isabel Coixet divideix Cannes amb 'Mapa de los sonidos de Tokio'

Aplaudiments apaivagats per xiulets i esbroncades. Així va reaccionar el públic de Cannes quan els títols de crèdit acomiadaven l’emissió de premsa de Mapa de los sonidos de Tokio. La pel·lícula d’Isabel Coixet va rebre la mateixa acollida que María Antonieta, de Sofia Coppola, que es va projectar al mateix escenari quatre anys enrere. Ni una ni l’altra van passar desapercebudes. Van aconseguir el millor del cine: enceses discussions, d’aquelles que provoquen rotllanes als passadissos del solemne Palais des Festival. Uns percebien frivolitat, buit, errors de guió, sexe massa estilitzat; altres, gran càrrega emocional, erotisme sublim, convincents interpretacions de Sergi López i Rinko Kikuchi i exquisidesa en la posada en escena. Hores més tard, un grup de periodistes japonesos van acompanyar amb una emotiva ovació l’entrada de Coixet a la sala de premsa on no es va formular ni una pregunta impertinent i sí declarades mostres d’admiració.

«Estic contenta de ser aquí. Cannes és una gran ocasió per celebrar l’aventura d’un rodatge. Com cantava Doris Day: el que serà, serà», havia declarat la directora en una anterior trobada amb la premsa espanyola. «He estat en diversos festivals i sé que no sempre coincideix el que pensen els periodistes amb l’opinió de la crítica o del jurat. Hi ha molt d’aleatori en les decisions finals del palmarès».

DIFÍCIL D’ENCASELLAR // Mapa de los sonidos de Tokio és una pel·lícula sensible, erudita, difícil d’encasellar, plena de preciosistes detalls, d’imatges subliminals i d’el·lipses intencionades. Hi ha més mirades que diàlegs en aquest relat ple de primers plans. La càmera s’atura en la sensualitat d’uns peus, en el perfecte pit de Rinko Kikuchi, en aquell gest murri de Sergi López, en una tetera fumejant, en els pastissets d’arròs amb maduixa, en els vasos de vi negre, en la tonyina tot just tallada i en una rentadora centrifugant. «Les pel·lícules ensenyen de manera dolorosa l’abisme entre realitat i desig». L’enrevessat camí que travessen els sentiments condueix a les millors escenes de Mapa de los sonidos de Tokio.

La transferència de l’amor és, segons la seva autora, el gran tema d’aquesta obra en què cada personatge representa una manera d’afrontar una pèrdua o una trobada. L’odi, la venjança, la tristesa, la redempció, el sexe, el desig, el dol, el poder de la pell, el rancor i la gelosia són els protagonistes del film. Les reaccions extremes a què arriba l’ésser humà en situacions límit. Per entrar en el laberint emocional, ha recorregut a la seva fascinació pel Japó, al cine de Wong Kar-wai i d’Hirokazu Koreeda i a la literatura, a aquells llibres que més l’han commogut. Entre ells, els de Patrick Modiano,

Haruki Murakami i Ian McEwan.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La decepció del dia va ser per a Tsai

Ming-Liang, que tot i haver comptat amb diversos astres del cine francès, va avorrir amb Visage, la seva primera pel·lícula rodada a París. H