El grup d'Alaska i Nacho Canut, The Cabriolets i Las Nancys Rubias van actuar al Sant Jordi Club

Amb grans banderoles platejades desplegant-se com a teló de fons i una discotequera bola de miralls recolzada sobre un trípode a tall de globus terraqüi, Fangoria va tancar la seva actuació (abans de donar pas als bisos) al so del seu últim èxit,Más es más. I fan honor a la proclama: el directe com a suma convertit en gran espectacle. Més Fangoria i encara més convidats. Més que un concert, un petit festival al voltant seu. Van tornar a ser el centre del seu particular univers divendres, al Sant Jordi Club i com a reclam d’un cartell quàdruple i indubtablement afí.

Els que a priori menys s’ajustaven al guió eren The Cabriolets, però la cantant, Bimba Bosé, va estar a l’altura de l’entorn. Va demostrar haver heretat el carisma i l’ambigüitat del seu oncle (o potser n’hauríem de dir el seuPapito) i va acabar vestida de despullada: és a dir, amb unes ajustades malles color carn, mugrons postissos i ornamental pèl púbic. Abans, La Prohibida havia sortit guarnida d’astronauta (amb escafandre i tot) i després, Las Nancys Rubias (amb Mario Vaquerizo al capdavant) van demostrar no haver perdut força ni desvergonyiment ni ganes de remuntar el cop que va suposar la recent mort de la seva component Susie Pop. Després, al crit de¡Las Walpurgis!, Fangoria va arrencar unxoude tons platejats i brillantors ombrívols com el negatiu d’una vella fotografia en blanc i negre. El seuback to blackparticular.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

CONCERT I BALL / S’ha dit que el seu nou disc té alguna cosa també de tornada al rock –i fins i tot al psychobilly–, però segueixen amb instrumentació techno i es feia impossible no ballar. Entre altres coses perquè tampoc hi havia una altra opció que no fos estar palplantat. A algun responsable de l’organització se li va acudir tancar l’accés a les grades i la pista es va convertir en una caldera atapeïda sense possibilitat d’asseure’s en quatre hores d’espectacle.

Van presentar 11 de les 13 cançons del nou disc,Absolutamente, i cap anterior a l’himneNo sé qué me das, que va servir de tancament definitiu. Va ser un concert al més pur estil Fangoria amb una sorpresa que va desfermar el deliri. Van rescatar ni més ni menys queNi tú ni nadie, de quan Alaska i Nacho Canut militaven encara a Dinarama. A Mèxic sempre forma part del repertori però aquí feia gairebé 20 anys que no la cantaven. ¡I la van empalmar amb una versió encara més glam delTenía tanto que dartede Nena Daconte!