Un documental reconstrueix la vida de novel·la d'Isaac Albéniz

Dura 52 minuts i és un viatge al cor personal i professional del compositor que va crear la bíblia dels pianistes: Iberia. Isaac Albéniz, el color de la música és un documental dirigit per José Luis López-Linares (el cineasta que acaba de firmar el film sobre la vida de Manuel Fraga). El documental forma part d’un estoig editat per la Societat Estatal de Commemoracions Culturals sobre el compositor català, que va morir prematurament ara fa 100 anys. El llibre DVD també conté la pel·lícula Iberia, de Carlos Saura, una reedició dels textos que l’incansable viatger que era Isaac Albéniz va escriure entre el 1880 i el 1904 i una biografia del fundador de la música espanyola moderna escrita per Andrés Ruiz Tarazona.

El documental Isaac Albéniz, el color de la música inclou entrevistes amb dos néts vius del compositor, Alfonso Alzamora i Rosina Moya Albéniz, i va ser rodat a Camprodon (on va néixer el pianista el 1860), Barcelona, Londres i Madrid. «El meu avi era una excel·lent persona», recorda en el documental una emocionada Rosina Moya Albéniz.

«Albéniz va contribuir a fer que la música espanyola fos més rica. I és de justícia fer aquest tipus d’homenatges», va explicar ahir López-Linares, que va presentar el llibre DVD a Madrid juntament amb la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde i la presidenta de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, Soledad López.

La vida de l’autor d’Iberia té elements novel·lescos de sobres. Abans de complir els 10 anys, el petit Isaac

–fill d’un funcionari– ja havia viscut a Sitges, Barcelona, Madrid, Almeria, Càceres i París. A aquella edat ja era un nen prodigi que oferia recitals en els millors teatres. De fet, quan tan sols tenia quatre anys es va presentar davant el públic barceloní amb un recital al Teatre Romea. «Va causar una sorpresa tan gran que alguns espectadors van sospitar que hi podia haver truc», narra Andrés Ruiz Tarazona en la biografia.

SUÏCIDI DE LA GERMANA / El pare del petit Isaac va decidir amb obstinació i autoritat fer d’aquell nen prodigi

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

–i també de la seva germana Clementina– la seva glòria i la seva fortuna. Molt més tràgic va ser el destí d’una altra germana d’Isaac, Blanca, ja que la seva vocació pel cant no es va veure afavorida per l’èxit. Va arribar a formar part del Teatro de la Zarzuela, però no va aconseguir el contracte esperat, així que la decepció i el temor a un pare amb la mà massa llarga la va portar a disparar-se un tret al parc del Retiro. Tenia 19 anys.

El documental d’Albéniz recorda la passió viatgera del compositor, que va arribar a colar-se en un vaixell com a polissó. El 1897 la seva salut va començar a ressentir-se per una nefritis (inflamació dels ronyons). Va intentar frenar-la i posar remei als intensos dolors que li provocava. Fins i tot, el 1909, va anar al balneari de la localitat bascofrancesa de Cambó-les-Bains. Però va morir. Ahir es van complir els 100 anys d’aquell dia.