Nao Albet i Marcel Borràs presenten 'Guns, childs and videogames' al cicle Radicals Lliure

Fins fa un any i mig Nao Albet (Barcelona, 1990) encara feia jackass amb els seus amics. ¿Jackass? Sí, aquella col·lecció de gamberrades sadomasoquistes que va posar de moda entre els adolescents més atrevits un programa del mateix nom de l’MTV. A Marcel Borràs (Olot, 1989) el va portar la seva mare al teatre amb 11 anys a veure Ikea, de Rodrigo García, un dels creadors que són més trangressors de l’escena independent. Aquests dos antecedents formen caràcter, sens dubte.

Nao i Marcel, Marcel i Nao, dos joves actors que són grans amics, troben al festival Radicals Lliure el terreny adobat per a les seves gamberrades escèniques, que comparteixen amb treballs més convencionals que els han convertit en dos prometedors intèrprets. Nao Albet, que va debutar amb 11 anys a Full Monty, és a punt d’iniciar la gira espanyola de l’exitosa Els nois d’història, i Marcel Borràs torna el dia 9 amb Germanes, menys triomfal, a La Villarroel.

Van impactar fa dues temporades al mateix festival, quan tenien a penes 16 i 17 anys, amb Teenager experience: Straithen amb Freighten, que abordava el tema de la pràctica del jackass. Ara estrenen, aquest diumenge i els dies 13,16 i 24 de maig, Guns, childs and videogames, títol de sobres explícit per saber que volen parlar de pistoles, nens i videojocs. Aquest últim tema va ser el que els va proposar Àlex Rigola, el director del Lliure, fa tres mesos per teixir un espectacle. No els va sobrar temps per pensar-s’ho gaire. “A més no som uns friquis dels videojocs, encara que tenim amics que sí que ho són”, explica Marcel.

A partir d’aquí van començar a escriure situacions, monòlegs, escenes, improvisacions, en un muntatge que no té un fil conductor. El propi Marcel s’atreveix a dir que ha estat “un pas enrere”. Però no sense risc perquè no amaguen la seva fascinació per les armes. Sona provocador, políticament incorrecte, i han d’esforçar-se perquè no se’ls prengui per uns pirats de l’armament. “Mola disparar amb pistoles de fogueig. Tots caiem rendits quan veiem Bruce Willis amb una pistolota”, apunta Nao. Marcel afegeix: “Volem jugar amb la contradicció, amb la fascinació que provoquen les armes. Vivim en un món estrany, i un nen de 10 anys pot voler ser un nen soldat. La societat facilita aquestes coses”.

Pura diversió

Immediatament puntualitzen que el muntatge pretén ser un pur divertimento, i que fuig de qualsevol moralina. «Només volem que el públic s’ho passi bé, i nosaltres, els primers», afirma Borràs. Reconeixen, lògicament, que es dirigeixen a espectadors de la seva edat, encara que també pot interessar a «gent gran». A més d’escriure i dirigir l’obra, actuen juntament amb Javier Beltran, company d’Albet a Els nois d’història, i Samuel Rubin, Samu, un xaval de 13 anys a qui defineixen com el «més madur» de tots. Samu diu que està preocupat perquè ha invitat la seva àvia i no té clar com entendrà les gamberrades de la seva parella de directors.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El duo respon a l’uníson que “tarantinegen” –ha quedat clar– quan se’ls pregunta per un referent. I afegeixen altres mestres dels thrillers com Scorsese, Coppola, De Palma. “Tot el que tingui a veure amb gàngsters”, subratlla Nao. Pel que fa al teatre tornen a citar Rodrigo García, com no podia ser d’altra manera, i Angélica Liddell, artista també d’impuls radical.

A les ordres d’un altre creador de l’estil, Roger Bernat, van unir els seus camins fa quatre anys quan van assajar Tot és perfecte durant un mes a Portugal. «Va ser com anar de colònies, jugàvem a futbol, a la play...”. I ja avisen que tenen entre mans una adaptació musical de Romeo i Julieta.