El delta de l'Ebre necessita dics i dunes artificials per salvar-se

Dunes artificials consolidades amb vegetació, elevats dics de formigó, espigons inflables i barreres d'obertura controlada, a l'estil holandès, s'haurien de construir al delta de l'Ebre per defensar la zona davant el previsible augment del nivell del mar de les pròximes dècades. Si no s'hi fa res o si s'actua massa tard, entre el 40% i el 80% del territori deltaic podria quedar sota les aigües de forma permanent, inclosos quatre nuclis de població, però una actuació previsora salvaria fins al 95% amb un cost assumible.

Les dades procedeixen d'un macroestudi encarregat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat que ha analitzat de manera detallada (1.500 pàgines) els efectes negatius que durant el segle actual podria patir el delta a causa de l'augment del nivell del mar, que és el principal factor de risc, i altres problemes estructurals no vinculats al canvi climàtic, com la falta de sediments transportats per l'Ebre, l'avanç de l'aigua salada i l'enfonsament del delta en la plataforma continental. La zona, recorda l'estudi, ja és una àrea en equilibri precari i amb nombrosos enclavaments que s'inunden ocasionalment al llarg de l'any. Molts arrossars, per exemple, només sobreviuen gràcies al funcionament de bombes extractores d'aigua salada.

TRES POSSIBILITATS

Pel que fa al nivell del mar, el treball analitza dues de les possibilitats previstes per l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU en canvi climàtic. La primera --desglossada en dos-- equivaldria a una pujada moderada, seguint la tendència actual, de 15 centímetres d'aquí al 2050 i de 40 fins al 2100. Si es complís, aproximadament el 40% del Delta es convertiria en una espècie de llacuna poc fonda. Segons la segona opció, la més negativa, el nivell del mar haurà pujat un metre a finals d'aquest segle i fins al 80% del territori haurà quedat submergit. "Hem d'estar preparats per a tot --assenyala Josep Garriga, que és el director de l'Oficina Catalana de Canvi Climà- tic--, malgrat que no necessàriament s'arribi a aquesta segona possibilitat".

De fet, l'autèntic problema és que 15 centímetres ja serien un desastre, ja que això suposaria que s'inundaria gairebé tota la punta del Fangar, les àrees pròximes a les llacunes de l'Encanyissada i Tancada, sempre a la zona sud, i també l'àrea del Goleró i les Olles, a la zona nord, així com la urbanització Riumar, pròxima al cap Tortosa.

A més a més d'analitzar els efectes de l'augment del nivell del mar, l'estudi és essencialment un conjunt de propostes per fer-hi front que s'hauran de debatre amb tots els sectors implicats, incloent-hi alcaldes, pagesos, propietaris i el sector turístic i mediambiental. La Generalitat, subratlla Garriga, no és qui ha d'imposar les solucions: "La gent s'ha d'implicar en el procés". Algunes de les propostes ja s'han assajat en enclavaments costaners d'Holanda, Grècia i Irlanda, però en cap cas s'han aplicat de cop a un territori tan ampli.

DES DE L'INTERIOR DE LES BADIES

L'avanç del Mediterrani sobre el delta de l'Ebre no seguirà una direcció d'est a oest. Curiosament, segons la previsió de corrents i transport de sorra, l'actual línia de costa es manté més o menys estable, inclòs el precari istme del Trabucador, en totes les possibilitats analitzades. L'excepció són algunes zones pròximes a la desembocadura on la terra ferma retrocedeix uns quants centenars de metres.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El primer lloc per on penetrarà l'aigua seran les zones pròximes a les actuals llacunes, tant a l'interior de la badia dels Alfacs (sud) com a la del Fangar (nord). El problema és que aquestes zones, plenes d'arrossars, no tenen platges que les protegeixin. "Tan aviat com el mar pugi, l'aigua entrarà", resumeix Garriga. De fet, en aquestes àrees ja són necessàries màquines de bombament per expulsar l'aigua salada.

El cost econòmic, les dificultats tècniques, la seguretat d'èxit i l'impacte ambiental i paisatgístic, entre altres factors, determinaran què és el que s'ha de fer en cadascuna de les zones que estan en perill. L'opció preferent serà sempre la més tova, la que estigui més d'acord amb la naturalesa, com l'aportació de sorra o la consolidació del terreny mitjançant la plantació d'arbustos, acaba dient Baltasar.