900 escoles mesuren el radi de la Terra en un experiment popular

El radi de la Terra fa 6.378 quilòmetres a l'equador i 6.357 als pols. Aquesta precisió inaudita, que pot arribar fins i tot al nivell dels centímetres, s'ha pogut determinar gràcies a l'ús de satèl.lits, però això no significa que s'hagi oblidat un mètode clàssic de mesurament que és a l'abast de la mà: ho va proposar Eratòstenes d'Alexandria al segle III abans de Crist i ahir ho van repetir estudiants de 900 col.legis espanyols. "Hem processat els primers resultats enviats per 120 centres i ens surt un radi de 5.500 quilòmetres", explica Pere Closas, coordinador del projecte dins de l'Any Internacional de l'Astronomia.

Jordi Mazón, professor de física a la UPC i també al Col.legi Badalonès, un centre concertat de Badalona, va reunir els seus alumnes de quart d'ESO per emular el grec Eratòstenes al terrat de l'edifici. El matí estava ennuvolat, però el sol va aparèixer just quan era necessari: es tractava de mesurar l'ombra projectada per un gnòmon --una vara erecta-- sobre una superfície. L'ombra traçava una paràbola fins a arribar al mínim a les 13.00 exactes, el migdia en horari solar. "Els resultats variaran depenent de la latitud a què es trobi el col.legi --explicava Mazón--. A Sevilla, per exemple, tindran una ombra més curta perquè l'equador és més a prop". Si la Terra fos plana, les ombres serien idèntiques.

PARAL.LEL 40

Si Eratòstenes va utilitzar com a referència les ciutats d'Alexandria i Siena (avui Assuan), els col.legis van fer servir en la seva comparació el paral.lel 40, que passa just pel centre d'Espanya. "Si sabem a quina distància ens trobem d'aquest paral.lel i quant mesura l'ombra allà, un detall que ens ha facilitat Closas, llavors podem calcular el radi de la Terra per una regla de trigonometria no especialment difícil", diu Mazón.

Cada escola podia escollir la dificultat de l'experiment en funció del curs. Els més animats es podien atrevir amb el radi, però el mínim exigit era simplement enviar a l'organització la dimensió de l'ombra a la una del migdia, la longitud del gnòmon i la distància del col.legi al paral.lel 40. "I si sabem el radi de la Terra --preguntava el professor als seus alumnes--, ¿com calculem la circumferència total?".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"Es tractava d'encomanar la passió per la ciència d'una manera amena --prossegueix Closas, membre de l'agrupació astronòmica Aster--. Es podien fer moltes coses: jo, per exemple, el que proposava era que la distància en quilòmetres al paral.lel es calculés amb un atles i una simple regla. Si es feia amb un programa informàtic, es perdia l'objectiu del treball".

Una mitjana de 5.500 quilòmetres sembla un gran error, però s'ha de tenir en compte que "alguns col.legis es van fer un embolic a l'incorporar les dades a la web", diu l'organitzador de l'activitat. Quan s'afinin, el marge es reduirà. "En qualsevol cas, això no tenia importància: l'important era demostrar que es podia fer", resumeix Closas. Eratòstenes tampoc ho va clavar.