Dedicatòries

Quan vulgueu fer patir un escriptor, porteu-lo a una llibreria de segona mà. Si no és un individu frívol, l’acumulació de llibres abandonats i polsegosos, que han arribat a vells sense ser llegits la majoria, li provocarà un malestar familiar, congènit. Serà com oferir a una vaca la visita turística d’un escorxador. La majoria d’escriptors que freqüenten les llibreries de vell acaben trobant exemplars dels seus llibres.

És inevitable, llavors, que els agafin dissimuladament i mirin a quant es cotitzen. Els optimistes ho veuen com una segona oportunitat. Els pessimistes solen escollir entre dues opcions: o bé compren el llibre per estalviar-se l’escarni, o bé l’amaguen a sota del pilot i, quan tornen a casa, desfullen una margarida imaginària per decidir si val la pena seguir escrivint o no. Sempre guanya el sí.

Les llibreries de vell encara reserven una tortura més refinada. A vegades un hi troba obres amb dedicatòries de l’autor escrites a mà. «A X., com a prova de 20 anys d’amistat incondicional», coses així. Durant anys vaig visitar una llibreria del carrer de Muntaner que saldava novel·les a bon preu. En tenien una d’un escriptor xilè que no hi havia manera de vendre. Sempre que hi anava, la fullejava per veure si era el mateix exemplar, i sí, l’era: l’escriptor xilè l’havia dedicat afectuosament a un crític literari. Fa poc vaig saber que l’escriptor havia viscut a Barcelona. Al mateix barri precisament.

Vendre’s un llibre dedicat i no arrencar la pàgina en qüestió és una traïció que destrueix les relacions més sòlides. És coneguda la història dels escriptorsPaul TherouxiV. S. Naipaul, que eren amics íntims fins queTherouxva trobar en una botiga un exemplar dedicat personalment aNaipaul. Des d’aleshores van ser enemics íntims.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Però la història més lamentable me la va explicar un amic de Gal·les. El protagonista és un poeta anglès. Un dia va entrar en una llibreria i hi va trobar el seu primer llibre, el que li havia fet més il·lusió publicar. Mentre el fullejava, es va fixar que en una pàgina del principi hi apareixia la seva lletra. Era la dedicatòria, i deia: «Al pare i la mare, amb amor».

D’aquí a unes setmanes arribarà Sant Jordi i els autors firmaran llibres sense parar. Ja poden esmolar l’enginy, per si de cas. H