cançó

Ester Formosa recupera el cabaret literari

Feliu i Ester Formosa, dimarts passat, a Barcelona.

Feliu i Ester Formosa, dimarts passat, a Barcelona.

1
Es llegeix en minuts

Pare i filla són còmplices i complementaris. L’il·lustre poeta Feliu Formosa (Creu de Sant Jordi, premi Carles Riba, Ciutat de Barcelona...) fa anys que li fa vestits a mida a l’Ester. A vegades, en forma de lletres de cançons o traduint-li al català himnes tan immortals comLili Marleeno la peça més emblemàtica del tàndem Kurt Weill-Bertolt Brecht,Nanna’s lied, que li permeten a la cantant recuperar la vena cabaretera que tan bé li anava quan exercia de La Canyí, personatge que va crear amb el dramaturg Joan Cases. L’aliança paternofilial troba la seva màxima expressió aFormosa X Formosa, l’espectacle que demà acollirà Luz de Gas.

Aquest muntatge de visos literaris i teatrals es gravarà i inaugurarà el segell que posarà en marxa el Festival Barnasants. «Serà el meu primer disc en directe i, com a actriu que sóc, a l’escenari em sento com a casa», explica aquest autèntic animal escènic. El seu pare, que la mira amb orgull, recorda entre rialles que en una recent conferència que va fer en un casal el van reconèixer com «el pare de la Pietat, el paper que va fer aNissaga de poder». Però l’actriu ja fa molt temps que està centrada en la música.

Notícies relacionades

«Crec en les companyies estables que permeten treure el millor de cadascú, i aquesta actuació és fruit de tants anys de col·laboració amb el meu pare, i també amb els meus músics», afegeix l’Ester. De fet, els ha demanat als seus tres instrumentistes de capçalera que posessin melodies a tres poemes d’escriptores «fortes i lluitadores»: A Horacio Fumero li va donarLa caricia perdida,d’Alfonsina Storni; a Maurici Villavecchia,Absència,de Rosa Leveroni, i a Mattheu Simon,Amb tu daurat somrient,d’Else Lasker-Schüler.

El prodigi vocal de Formosa es nodreix del sistema que va investigar la pianista Fedora Aberastury, «que va elaborar tècniques tenint en compte aspectes emocionals i energètics, utilitzant el moviment del cos». Formosa explica, viu i dibuixa en l’aire les seves cançons.