Tindersticks es renoven

Stuart Staples, la veu profunda que governa els Tindersticks, sona avui més clara. El grup anglès va perdre tres dels seus sis membres, però el cantant ho valora com una escissió imprescindible per sobreviure com a entitat creativa. El fruit de la revolta ha estat The hungry saw (2008), un disc de renovació interior que diumenge presenten a l’Auditori. Com els cavallers que són.

Staples diu per telèfon a aquest ­diari que «sense el desig tota la resta és irrellevant» i que «sense fascinació i confusió estàs mort com a músic». No són frases fetes, són les conclu­sions a què va arribar després de Waiting for the moon (2002), el disc que va escenificar el carreró sense sortida en què estava el so dramàtic de Tindersticks. «El pitjor quan veus que el teu grup està arribant al final és que penses que la teva pròpia música també hi està arribant».

Emprendre una carrera en solitari el va fer canviar d’opinió i veure que el treball col·lectiu és una font inesgotable d’inspiració. «Ja sé que tornarem a tenir alts i baixos, però l’essencial és tenir un sentiment que t’impulsi. Temps enrere, qualsevol membre del grup podia agafar una idea teva i portar-la a llocs in­imaginats per tu. Cadascú inspirava l’altre, però això va deixar de passar i llavors la música es va anar morint», lamenta.

Al parlar de la gravació de The hungry saw transmet el renovat entu­siasme que també desprèn el disc. «Instantàniament sentia les ­idees de la resta i vaig pensar que era la primera vegada que em passava una cosa així des del nostre segon disc. Això no té a veure amb el nombre de gent implicada, sinó a creure en el que fas», aclareix. En qualsevol cas, els Tindersticks són avui Staples (veu), David Boulter (teclats) i Neil Fraser (guitarra).

UN IMPULS / Després de set àlbums, diversos discos en directe, bandes sonores i singles, la seva meta artística encara és la mateixa. «Tot es redueix a acostar-te el màxim possible al sentiment inicial que et va inspirar una idea per construir una cançó», teoritza Staples. I afegeix: «És un impuls que et guia, et fa avançar i fins i tot et pot tornar boig, però si et pot tornar boig és que és un impuls molt feble».

Avui els Tindersticks viuen separats (Stuart a França, David a Praga i Neil a Londres), però la música els manté units i, encara que semblés inviable fa tres anys, vent en popa. La setmana que ve toquen a les illes Açores. Tota una fita per a un grup que va escollir el burro com a animal de referència pel seu caràcter tossut i honest.

Tindersticks

Auditori

Diumenge, 8

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

21.15 hores

30-40 euros