El duel entre Marisa Paredes i Nuria Gallardo arriba al Romea

El torrent d'emocions que es desencadena quan una filla decideix abocar tot el rancor acumulat durant la seva infància i la seva joventut per l'absència de la mare promet desassossegar des de la primera fins a l'última fila del Teatre Romea. La versió teatral de Sonata de otoño, escrita i dirigida per al cine per Ingmar Bergman el 1978, s'estrena demà amb el principal atractiu del duel interpretatiu que protagonitzen Marisa Paredes, en el paper de la mare que anteposa la seva carrera professional a l'atenció dels fills, i Nuria Gallardo, com la filla marcada per aquesta decisió. "En general, l'espectador s'asseu en un teatre per passar-s'ho bé --va dir ahir Marisa Paredes--. Aquesta obra proposa una altra manera d'asseure's a veure una funció".

L'acció se situa en una petita localitat rural de Noruega. Amb una escenografia mínima, el pes de l'obra recau en els actors: "No tenim cap suport, cap mutis, no hi ha manera d'escapar-nos --va explicar Paredes--. Estem sobre l'escenari a pèl, en el sentit emocional. És esgotador perquè estàs contínuament al límit". La tensió és tan gran que, després d'atacar-se tant l'una a l'altra en cada funció, les actrius necessiten passar una estona abraçant-se per recompondre's.

El director, José Carlos Plaza, ha evitat caure en el melodrama i dividir els personatges entre bons i dolents. El resultat és una història que, de cara a la platea, funciona com un partit de futbol: "Ara estàs amb la mare i el minut següent estàs amb la filla, i després una altra vegada amb la mare", va explicar Nuria Gallardo. "L'espectador es queda adolorit, sentint que el que ha vist a l'escenari té a veure amb ell. Només cal obrir les portes i veure el que passa a cada casa. Quan es diu el que es pensa és una fuetada profunda", va afegir Paredes.

PREMONICIÓ

L'actriu ja va protagonitzar un enfrontament mare-filla premonitori a Tacones lejanos, la pel.lícula de Pedro Almodóvar en què Victoria Abril interpretava la filla. En aquella ocasió, fins i tot, Abril citava un fragment de Sonata de otoño. La biografia de Paredes també té algun punt en comú amb el personatge de Charlotte, en el sentit que és actriu professional i mare d'una filla. No obstant, tant ella com Gallardo s'han esforçat perquè les seves biografies no interfereixin en cap moment en el dibuix original dels personatges.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El cineasta, que va començar la seva carrera en el teatre, va voler escriure una obra de dones. L'únic personatge masculí es manté al marge de les hostilitats i el duo protagonista es veu reforçat per Pilar Gil, en el paper de l'altra filla de Charlotte, que està postrada en una cadira de rodes per una malaltia degenerativa: "En una família on tots pateixen una paràlisi emocional i són incapaços de mostrar els seus sentiments, el meu personatge és l'únic que sap comprendre i perdonar".

Amb aquesta obra, Paredes torna a Barcelona dos anys després d'actuar en el Hamlet de Lluís Pasqual. L'actriu va lamentar les seves poques aparicions en els teatres catalans adduint que "aquí es fan menys coses en castellà, hi ha un altre tipus de política cultural i les possibilitats de venir són excepcionals". Després de cent funcions a tot Espanya, Sonata de otoño acaba la gira al Romea.