El cabrit, estrella de les festes, i el seu parent pobre el xai

El cabrit és considerat com la carn estrella d'aquestes festes, i per aquest motiu acaba sent un dels plats forts dels banquets nadalencs. En funció de l'edat de sacrifici i de la seva alimentació es distingeixen el cabrit de llet (més jove i nodrit només amb llet; de carn amb més greix i localitzada, i més gustosa) i el pasqual, alimentat a les pastures. A la cuina s'acostuma a preparar tota la peça sencera, o bé utilitzant-ne les peces més preades: costelles, cuixes o espatlla, Al forn o guisat, la seva carn és molt sucosa, perquè en la cocció hi intervé el seu greix.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Ara bé, una opció més barata i equiparable al cabrit és el xai. A Catalunya, la carn de més qualitat d'aquest animal posseeix la certificació de Marca Q. Si procedeixen d'una explotació on també han estat engreixats, s'especifica en l'etiquetaXai ramat. Es tracta d'un animal alimentat amb pinso de primera qualitat, farratge i llet materna. Si s'ha engreixat en una altra explotació, es pot llegir a l'etiquetaXai d'engreixi correspon a un animal engreixat un mínim de 30 dies amb pinso de primera qualitat. Igual que el cabrit, les parts més nobles i usades són les costelles i les mitjanes, la cuixa i l'espatlla.

No obstant, resulten més econòmiques les peces destinades a la xarcuteria, recuperades recentment gràcies sobretot a la sempre creixent presència de consumidors llatinoamericans. Potser recomanar uns cervells de xai bullits o arrebossats seria excessiu per als lectors més joves (encara que no per als veterans), però unes tripes o uns peus de xai com els proposats en la recepta resulten una opció barata i saborosa per no prescindir del xai durant aquests dies.