Un suïcidi televisat remou la consciència dels britànics

Craig Ewert va voler morir davant de les càmeres. El professor universitari de 59 anys, víctima d'una malaltia degenerativa, va decidir trencar un tabú i fer el que considerava com un últim gest "educatiu". Ahir a la nit, enmig d'una forta polèmica, els britànics van veure per primera vegada en televisió un suïcidi assistit. Mentre les organitzacions contra l'eutanàsia condemnaven el documentalRight to Die? (¿Dret a morir?), difós per la cadena Sky, el primer ministre, Gordon Brown, reconeixia que l'emissió era molt controvertida i demanava que el delicat tema fos tractat "amb sensibilitat i sense sensacionalisme".

La mort d'Ewert a la clínica suïssa de l'organització caritativa Dignitas va tenir lloc el mes de setembre del 2006. Un any abans li havia estat diagnosticada una malaltia neuronal degenerativa, que amb gran rapidesa el va deixar paralitzat. Condemnat a una agonia inexorable i dolorosa, el professor, nascut als Estats Units, però resident a la localitat anglesa de Harrogate, va decidir valer-se dels serveis de la clínica a Zurich per sotmetre's a un suïcidi assistit. Per desig propi, els moments finals van ser filmats pel director canadenc, guanyador d'un Oscar, John Zaritsky.

"ÉS UN VIATGE QUE HE DE FER"

Les imatges constitueixen la part central de la pel.lículaThe Suicide Tourist(El turista suïcida), que s'ha vist en uns quants països, en projeccions privades. En la gravació, Ewert diu que té dues opcions: "morir, o patir i morir". El malalt temia a més a més que endarrerir la decisió del suïcidi li pogués impedir decidir el seu final. "Quan estàs completament paralitzat, no pots parlar, no pots caminar, no pots moure els ulls, ¿com pot algú fer saber als altres que està patint?" "Aquest és un viatge que he de fer", va dir en una carta de comiat dirigida als seus fills, redactada gràcies a un ordinador que anava posant per escrit les paraules que pronunciava.

En els últims moments del film, es veu com un membre del personal de la clínica li ofereix un got amb una dosi mortal de barbitúrics, advertint-lo que si s'ho bevia, moriria. Ewert s'ho pren amb l'ajuda d'una palleta, tanca els ulls i dóna les gràcies. La seva dona, amb qui vivia des de fa 37 anys, l'acomiada amb un petó. "Bon viatge", li diu. "Ja ens tornarem a veure".

Mary Ewert, la viuda, va defensar ahir la difusió del documental perquè, va argumentar, pot ajudar la gent "a fer front a les seves pròpies pors" davant la mort. En un article, publicat pel diariThe Independent, va assenyalar que permetre la presència de càmeres va ser per al seu marit "una manera d'afrontar el final amb honestedat" i trencar amb "un tabú".

Les organitzacions contra la mort assistida van censurar però el reportatge. "Aquest programa està mostrant una cosa que és molt privada, la mort d'algú, realitzada d'una forma que és il.legal en aquest país", va assenyalar a la BBC Ilora Finlay, professora de cures pal.liatives. "A més, el programa perpetua el mite que per morir bé has de posar fi a la teva pròpia vida i això és completament fals", va afegir.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

LEGISLACIÓ AMBIGUA

El cas del professor Ewert ha tornat a mostrar l'ambigüitat de l'actual legislació. Els britànics ocupen la tercera posició entre les persones registrades en l'organització Dignitas a Suïssa. En total 725 ciutadans del Regne Unit figuren en les llistes, superats tan sols pels suïssos i els alemanys. Els inscrits han pagat una reserva per viatjar a la clínica i acabar amb les seves vides. D'aquests, 101 ja han mort d'aquesta manera. Cap dels seus familiars ha estat processat fins ara.