El suport castellà al "poble català"

A mitjans dels anys 60 es van organitzar els clandestins Col.loquis Catalunya-Castella. El seu exemple i esperit sembla que avui gairebé no els recorda ningú. Durant un lustre, ja fos a l'Ametlla del Vallès, Madrid o Toledo (on el 1965 es va fer la foto de grup que apareix sobre aquestes línies), els organitzadors dels Col.loquis van ajuntar una selecta nòmina d'escriptors i polítics de l'oposició antifranquista. Com si es tractés d'un parlament de savis, el seu objectiu era reflexionar sense embuts i en veu alta sobre el model territorial de la futura Espanya democràtica. Però aquelles reunions, a curt termini, també van representar una escola d'aprenentatge de "les arts del diàleg" i van fer més fluides les relacions entre alguns dels intel.lectuals més influents del moment. Aquella fluïdesa, com potser els intel.lectuals, ha desaparegut. Llavors no només van compartir amistat, sinó també, en bona part, projecte polític.

Per això, a principis d'abril del 1966, el nucli castellà dels Col.loquis --del qual formaven part, entre altres, Pedro Laín o José Luis L. Aranguren-- va impulsar unHomenaje a Cataluña, manifest de suport "al poble català". El desencadenant van ser les sancions imposades a molts professors i estudiants que havien participat en la Caputxinada, la mítica tancada al convent dels caputxins de Sarrià durant la qual es va constituir l'assemblea d'un sindicat democràtic universitari.

El poeta Marià Manent, ideòleg dels Col.loquis, va rebre les firmes que subscrivien el manifest (Caballero Bonald, Elías Díaz, Miguel Boyer) amb una carta inèdita del seu primer firmant, Enrique Tierno Galván. "Tinc molt gust a entregar- li els primers plecs de firmes aHomenaje a Cataluña, que simbolitzen el comú sentiment de la resta dels espanyols cap als seus germans catalans, avançats en aquests moments de la nostra llibertat i futura democràcia". La democràcia era, és clar, el projecte comú que els unia.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

PARAULES DE L'ESPANYA PLURAL

El mateix mes d'abril el manifest el va reproduirMañana, revista publicada a París però orientada clandestinament a Madrid per Dionisio Ridruejo. "Espanya, en la seva pluralitat, desitja testimoniar la seva admiració sense reserves davant l'actitud de Catalunya en pro de la nostra lluita per la llibertat". Al maig, una altra vegada aMañana, Ridruejo va publicarOtra vez Cataluña, un article memorable en què denunciava "el recel davant el català, generador de les pitjors incomprensions". Està inclòs en la nova reedició del seu assaigEscrito en España, preparada per Jordi Gracia. No ha perdut actualitat.