ESTRENA

Ramon Oller porta 'Madame Butterfly' al ball

Rouet, a l’obra.

Rouet, a l’obra.

2
Es llegeix en minuts

Després de l'èxit deCarmeniBendita, la seva aplaudida recreació deLa casa de Bernarda Alba, el coreògraf Ramon Oller porta al Teatre Condal de BarcelonaMadame Butterfly, la traición, una nova adaptació de l'òpera de Giacomo Puccini inspirada en la novel.la de Pierre Loti, diferent de la que va estrenar al festival de Peralada el 2006. En aquella, seguint la tradició japonesa de la interpretació de personatges femenins a càrrec d'actors, Oller va transvestir i va canviar de sexe els dos rols principals del llibret. Ara, en la seva última versió recupera el gènere original de la geisha Cio- Cio San (que encarna la ballarina d'origen xinès Sau Ching Wong) i el de Benjamin Franklin Pinkerton (Geoffrey Ploquin), el mariner nord-americà que destinat a Nagasaki la compra com una capritx exòtic i la converteix en la seva dona.

El director català manté, això sí, el personatge masculí de Goro, el matrimonier que també és el narrador físic de la història, un doble paper que interpreta Sandrine Rouet. Ella --que va ser la sensual Carmen i la filla rebel de Bernarda-- ara és "l'ànima de l'espectacle i del Japó", sosté el coreògraf. "Més que un home és un esperit eteri, una energia que narra la història a través del moviment del cos, amb aportacions de la dansa butho, sense que importi el sexe", concilia Rouet, primera ballarina de Metros (la companyia d'Oller), que surt a l'escenari amb el tors nu i la pell pintada de blanc.

EMOCIONS ENTRE BIOMBOS A través del llenguatge de la dansa i dels cossos, el coreògraf punteja la "meravellosa" partitura de Puccini buscant transmetre al públic aquelles "emocions universals" que viuen els protagonistes d'aquesta tragèdia. A l'amor traït que viu la jove geisha (Madame Butterfly) s'hi uneix la confrontació cultural entre el Japó i els EUA, subratllada pel personatge del cònsol nord-americà (Javier García). "L'imperialisme segueix avui en primera línia", addueix Oller, que aquesta vegada prescindeix del text com a suport narratiu.

Notícies relacionades

L'escenografia de l'obra --una casa japonesa amb els seus biombos i serena geometria, i un cirerer on habita Goro--, les àries mesclades amb melodies tradicionals nipones, la il.luminació i el vestuari són elements importants en la concepció del muntatge "més esteticista" d'Oller, que estarà al Condal fins al 9 de novembre.

Després d'aquesta obra, la tercera consecutiva que presenta als teatres de Focus, l'artista s'aliarà amb la productora amb l'objectiu de portar a escena un gran espectacle. "Jo tinc la virtut de no fer projectes polítics, només artístics i pedagògics. Hi ha moltes companyies endollades a la subvenció que no es poden sustentar per la taquilla", subratlla Oller, que des de ja fa 25 anys busca "arribar al cor de la gent" a través de la dansa contemporània.