CaixaForum rescata Alphonse Mucha, pare de l''art nouveau'

Alphonse Mucha, pintor, escenògraf, dissenyador i fotògraf, va popularitzar una estètica de dones lànguides i misterioses que va tenir un enorme èxit fins que les avantguardes la van arraconar. Mucha (1860- 1939), divulgador de l'art nouveau, un estil que va imposar la forma delcoup de fouet(fuetada), es va convertir en una espècie de Dalí del canvi de segle fent dissenys de capses de galetes, bomboneres, postals i cartells, entre els quals hi ha el de la catalana xocolata Amatller.

Alphonse Mucha (1860-1939), seducció, modernitat i utopiaha estat visitada per 350.000 persones durant la seva exhibició al CaixaForum madrileny. A Barcelona es podrà veure fins al 4 de gener, amb unes 200 obres entre cartells, pintures, joies i fotografies. Álex Mitrani, comissari de l'exposició, proposa una completa immersió en l'ambient que va envoltar l'elegant cavaller d'origen moldau.

Pioner en l'art publicitari, cosmopolita i viatger, Mucha està sent objecte d'un rellançament internacional amb el qual té molta relació John Mucha, el seu nét, que el 1991 va abandonar la carrera de banquer a Londres per preservar el llegat familiar a Praga. "La seva obra és agradable, bella i seductora. Des d'una perspectiva de l'avantguarda això és negatiu tot i que la seva obra es pot considerar pionera de la cultura de masses", assenyala Mitrani. John Mucha opina que la seva missió és "dinamitar el concepte que Mucha era un realitzador de pòsters". L'art del seu avi, proposa, "no volia destruir sinó oferir pau i serenitat".

ARRENCANT CARTELLS

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Amb l'actriu Sara Bernhardt com a musa dels seus cartells teatrals més famosos i l'Exposició Universal de París del 1900 com a escenari dels seus èxits, Mucha va triomfar a Nova York, on la gent va arribar a arrencar de les parets els cartells que dissenyava, en què dones ricament ornamentades oferien una imatge de romàntic simbolisme. Molt connectat amb els pintors i artistes de l'època, es va atrevir amb tecnologies naixents com el cine --al seu estudi va passar en primícia els films dels Lumière-- i la fotografia. El gabinet de fotos que es presenta és curiosíssim. El seu amic el pintor Paul Gauguin apareix tocant l'harmònium sense pantalons i altres imatges bastant ambigües evoquen la seva pertinença a la Gran Lògia Maçònica de París.

Pioner de l'actualpackagingi el marxandatge, Mucha va dissenyar gracioses capses de cartró i va adornar productes de consum de gran tirada amb inventiva tipogràfica. També va ser un devot nacionalista txec, ideologia que va pagar sent empresonat per la Gestapo el 1939, poc abans de morir ja vell i evitar-se la tràgica submissió de mig Europa a la bogeria hitleriana.