Mortadel.lo dóna la nota al Tívoli

La missió és clara: atrapar el públic familiar en una temporada de voraç competència de musicals. ElsparesdeMortadelo y Filemón. The miusicalhan tirat la casa per la finestra en la seva ofensiva per arrasar al Tívoli. A cop de talonari --quatre milions d'euros els ha costat la broma, el musical més car en el dia d'avui--, el director Ricard Reguant (Grease), ajudat pels guionistes Carlos Martín i Juanvi Pozuelo, ha buscat "sorprendre" els espectadors amb una posada en escena trencadora i trepidant. "És una tonteria molt ben feta", encerta a definir-la Reguant.

Un elevat nombre de recursos tecnològics i multimèdia acompanyen el salt dels personatges de Francisco Ibáñez a l'escenari. Jacobo Dicenta (Mortadel.lo) i Juan Carlos Martín (Filemó) encapçalen el repartiment. "Buscava sobretot bons actors", diu Reguant. Però a més, canten, volen amb arnès i ballen claqué. "És un muntatge molt complex. Jo no he vist res igual, excepteEl senyor dels anells, a Londres. Hem necessitat tres mesos d'assajos, quan el normal són dos com a màxim". Hi ha caigudes acrobà- tiques, vols aeris, projeccions i una divertida escena en 3D, amb el ninot del dibuixant. "Hi treballen 14 tècnics i cinc més per als canvis de vestuari", informa el director. I és que Mortadel.lo, igual que a les vinyetes, dóna mostres del seu característic travestisme canviant de vestit en un moment.

DE KARINA A RAPHAEL Als efectes especials s'hi uneix la frenètica successió d'estrofes del cançoner patri. Mig centenar de melodies de l'Espanya que va créixer amb el tebeo.El baul de los recuerdos, Black is black, Borriquito como tú, Oh mami blue, Noelia(aquíOfelia),Soy rebelde, Cuéntame, Como una ola, Tómbola... Un repàs fulgurant a la banda sonora dels anys 60, 70 i 80, sota la direcció musical de Joan Enric Garde.

La trama, simple i plena de bromes i complicitats, es tenyeix de rosa i insufla per primera vegada sentiments amorosos als dos agents de la CIA, que aquest any celebren el 50è aniversari. "A la historieta mai s'enamoraven", recorda Reguant. Ara sí. Són dos ximplets enamorats de la mateixa noia, Marilú (Ana Ruiz), veu clònica de la Cañizares deCámara Café. Amb ells, pul.lulen per l'escenari Todoquisque, un malvat segrestador amb ínfules delFantasma de l'òperai tot l'enfilall de criatures d'Ibáñez (Ofelia, Profesor Bacterio, Súper, Rompetechos, Pepe Gotera...). I també, diversos intrusos d'altura. Entre ells, la reina Isabel II, addicta albeefeater(un gest de complicitat als guàrdies anglesos) i el rei Joan Carles (només la veu imitada), en el paper de delator.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

"M'agrada molt l'humor d'Ibáñez. És molt català i políticament incorrecte. Absurd, però no ordinari ni groller. Rompetechos, per exemple, és molt surrealista", opina Reguant, que ha tornat a fer tàndem amb la coreògrafa deGrease,Coco Comín.

Aquesta setmana, en les funcions prèvies a l'estrena (19 de setembre), alguns nens es partien de riure i altres, més grans, victorejaven undivertimentoque s'acaba amb un karaoke. "És per a tota la família, però no és infantil. Els adults el poden disfrutar més perquè entenen les bromes", sosté Reguant. Al seu parer, no hi ha suficient públic per a l'allau de musicals que s'acosta. "Tant de bo m'equivoqui però crec que n'hi ha només per a tres", opina el creador, que després de 15 anys d'exili a Madrid va tornar a Barcelona ambGreasei va disparar la febre pel gènere. "Ho hem d'agrair als productors, que hi han apostat. I més val que seguim sense rebre subvencions: quan fa anys les institucions s'hi van ficar van acabar cremant els musicals".