El rastre de Micòl (I)

El jardí més famós de Ferrara no existeix. És el de la família Finzi-Contini, que tampoc va existir mai, fora de l'univers literari creat per Giorgio Bassani. "Feia molts anys que volia escriure sobre els Finzi-Contini", escriu el narrador en el pròleg de la novel.la, "sobre Micòl i Alberto, sobre el professor Ermanno i la senyora Olga, i sobre tots aquells que vivien o que, com jo, freqüentaven la casa delcorsoErcole I d'Este, a Ferrara, poc abans que comencés l'última guerra". ElcorsoErcole I sí que és a Ferrara, i hi circulen en bicicleta els joves despreocupats que visiten, en la pel.lícula de De Sica, la casa de la família per jugar un partit de tennis. Després vindran les lleis racials italianes i la segona guerra mundial i res ja no tornarà a ser com abans. Només quedaran, com a vestigis, les restes d'Alberto, l'únic de la saga enterrat al Cimitero Ebraico, un espai terriblement espiritual i evocador, silenciós, que pertany a la comunitat jueva des del XVII i al qual s'accedeix baixant pel mur dels Angeli, a través de la via Vigne. A prop d'allà, a la via Erbe, per tota aquesta zona tranquil.la de la ciutat, podríem situar potser l'escenari real d'El jardí dels Finzi-Contini, si no fos perquè no és necessari.

Territori simbòlic

L'enorme espai verd, un bosc, on es tanquen els protagonistes de la novel.la per evadir-se de la terrible realitat que els envolta, és en la me- mòria de molts lectors, per als quals és obligada, això sí, una visita a la làpida que, al cementiri jueu, ens indica on reposen les restes de Giorgio Bassani.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

El novel.lista va decidir canviar en el seu dia la sòbria F. dels seus relats pel nom concret de Ferrara i allà va començar justament la conversió de la ciutat en un territori simbòlic, de tan real com era, on eren possibles totes les passions i totes les misèries de l'ésser humà, homes i dones que van caminar pels carrers tortuosos del nucli medieval, a prop de les sinagogues, a la via Mazzini, o per les àmplies avingudes de l'ampliació renaixentista, que van tornar dels camps d'extermini per perdre's a la via Volte (amb les seves voltes laberíntiques), que van assistir impà- vids a la matança de l'any 1943 davant els murs del castell, o que van patir en el camí cap a la maduresa, com el protagonista deDarrere la porta.

És clar que pots passejar per Ferrara (en bicicleta, per favor, com fa Dominique Sanda) sense conèixer l'obra de Bassani, però, si fos així, et perdries un dels atractius principals d'aquesta ciutat que va néixer a la vora del riu Po, en una de les seves bifurcacions, una ciutat que és "el correlat de l'univers sencer", en paraules del poeta i traductor Narcís Comadira.