Els Pets: "Si no toques, et pica tot"

--Abans tenien anys sabàtics de tant en tant. ¿Pateixen la crisi?

--(Ll. Gavaldà). Si el teu mercat és el català, t'has de reinventar cada any. A l'estiu, si no toques, et pica tot.

--(Joan Reig). Qui canta en castellà o en anglès pot dedicar-se un temps a un mercat i, després, a un altre. Nos-

altres, no. Se'ns va acudir interpretarBon diasencer, com han fet Lou Reed, Sonic Youth o Sisa amb els seus discos més emblemàtics.

--¿És un disc conceptual?

--(J. R.) No, tot i que té un principi i un final,Bon diaiBona nit,i cançons per a cada hora del dia.

--(Ll. G.) Són 12 vinyetes, històries quotidianes, com si veiessis què passa dins d'un bloc de pisos.

--¿Els incomoda alguna cançó?

--(Ll. G.) Sí, però marques una distància irònica. M'agrada cantarMassa jove per fer-me gran,o parlar d'antigues nòvies que empenyen cotxets. Ara sóc jo qui ho fa.

--¿Què va significar Bon dia,

--(J. R.) Que la cançó de l'estiu podia ser en català i sense una tele al darrere. Vam superar la baixada del rock català i vam omplir camps de futbol.

--(Ll. G.) Va marcar la frontera entre les dues èpoques d'Els Pets; la primera, més massiva, dins del rock català i, la segona, més de pop d'autor.

--¿El pop en català necessitava un Bon dia?

--(Ll. G.) En necessita molts. No per la qualitat, sinó per la repercussió. Cançons que formin part del teixit social. El drama de la música en català és que, tot i tenir més qualitat, la gent ha de ser militant per escoltar-la. No la sents a les discoteques, als bars.

--(J. R.) Avui falten grups amb voluntat majoritària, com hem sigut nosaltres. Mazoni i Sanpedro m'agraden molt, però no me'ls imagino en una festa major.

--¿Els agradaria actuar al Liceu, com Antònia Font?

--(Ll. G.) No mitifiquem els llocs. Em dóna més morbo actuar a Razzmatazz, l'antic Zeleste, perquè allà he vist grans concerts.

--¿Li falta sentit del risc al pop català per llançar-se al mercat espanyol? ¿És més còmode i rendible el circuit de festes majors?

--(Ll. G.) Les experiències que hi ha hagut desmotiven. També hi ha provincianisme en el grup català que no se sent legitimat si no actua a Madrid. A Espanya hi havia més receptivitat cap a la música en altres idiomes fa 30 anys: s'escoltaven més cançons en català, italià, francès... Avui només se senten en espanyol i en anglès.

--La Conselleria de Cultura va anunciar mesos enrere la concessió de punts als festivals per programar en català. Al saber-se la notícia, Els Pets van aparèixer de cop al cartell del Summercase.

--(Ll. G.) Vull pensar que ens van programar per la nostra música.

--(J. R.) Em sembla un bon criteri. Les polítiques públiques són per corregir tendències del mercat.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Senyor Gavaldà, en el seu llibre Què pensa Lluís Gavaldà? criticava els músics que es fan més famosos per participar en programes de televisió que pel seu treball. Ara, vostè, amb la seva paternitat...

-- (Ll. G.) Sí, he fet un programa de ràdio i un de tele sobre nens, i un llibre. Però no venc cap personatge; hi parlo de mi. Sóc pare, i m'agrada escriure i fer ràdio, però intento que el personatge mediàtic no es mengi l'artista.