PRESENTACIÓ

Torna la Bernarda Alba de Ramon Oller

Una escena de Bernarda Alba bendita, de Ramon Oller

Una escena de Bernarda Alba bendita, de Ramon Oller

1
Es llegeix en minuts

Amb el títol retocat i una renovada posada en escena, el coreògraf Ramon Oller porta un altre cop a BarcelonaBernarda Alba bendita, l'aclamat muntatge sobre la tragèdia lorquiana que va estrenar al Mercat de les Flors el 2006 i arriba ara al Teatre Romea, on es presentarà fins al 24 d'agost.

Com en altres peces, Oller fusiona el flamenc i la dansa contemporània i se serveix d'una narració física "molt visceral i energètica" per donar curs als desitjos d'Adela (Sandrine Rouet) i les seves germanes, davant del fuet repressiu i tirànic de la matriarca (la bailaora María Carmen García). "Bernarda és molt estricta i poderosa, però la verdadera culpable és aquella Espanya profunda, país de pous i aigua estancada que tan bé reflecteix el poeta", apunta el director, que ha dibuixat un espectacle en blanc i negre "carregat d'emocions".

Notícies relacionades

REIXES I HOMES Entre aquestes emocions destaquen les del personatge de Sandrine Rouet, la Carmen del seu anterior muntatge, que tornarà a suïcidar-se davant els espectadors en la pell de la rebel filla menor de Bernarda. "Sandrine és una gran especialista a matar-se; té formes brillants d'acabar la seva vida per alliberar-se", addueix Oller, que al novembre estrenarà el solo femeníMerci, madamei està preparant un muntatge sobre el pas del temps per celebrar els 25 anys de la seva companyia Metros.

"He mirat de no trair Lorca ni tampoc perdre la meva essència", explica Oller de la seva versió, en què afegeix cinc homes, a més del lorquià Pepe el Romano (Javier García), el catalitzador de les passions del fraternal quintet. L'Andalusia dels anys 30 i la presó física i emocional en què viuen les filles de Bernarda tenen el seu reflex escènic en un decorat de cadires i reixes que permeten a les ballarines, i sobretot a Rouet, exhibir el seu felí virtuosisme tècnic. Com a teló de fons, l'eclèctica banda sonora de José Antonio Gutiérrez apuntala l'atmosfera de pulsions, gelosia i libidos engabiats. Fins al silenci final.