Les notes per estudiar Medicina a Catalunya són de les més baixes

Més d'un dels 2.900 estudiants que no han aconseguit entrar en alguna de les universitats públiques de Catalunya que ofereixen la

carrera de Medicina s'emportarà una decepció doble quan s'adoni que les notes d'accés catalanes són de les més baixes de tot Espanya. Així, de la trentena d'universitats públiques espanyoles que ofereixen aquesta especialitat, cinc de catalanes figuren entre les que demanen qualificacions més assequibles. Per això no és estrany que aproximadament la meitat de les places existents a Catalunya estiguin ocupades per alumnes vinguts de fora de la comunitat autònoma.

Només la Universitat de Barcelona (UB) es desmarca d'aquesta tònica amb un 8,60. Per sota del llistó que marquen les facultats catalanes hi ha una única universitat, la del País Basc, que exigeix una nota mitjana de 8,10 per accedir als estudis de Medicina. Darrere de la universitat basca hi ha el 8,14 de la Universitat de Girona (UdG), el 8,19 de la Universitat de Lleida (UdL), el 8,28 de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), el 8,30 de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) i el 8,31 de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Així doncs, a l'ocupar les notes catalanes cinc de les sis opcions més assequibles, poca cosa podrien fer els estudiants catalans que s'haguessin plantejat intentar entrar en una facultat d'una altra comunitat.

CENTRES PRIVATS

Sense tenir en compte les universitats privades, on la matrícula costa uns 7.000 euros més per curs, l'alternativa més pròxima per a un estudiant català, cursar la carrera a les facultats de Saragossa o València, resulta inviable: totes dues universitats posen el límit per sobre del 8,6 de nota mitjana. El cim de l'accés està ocupat per la Universitat de Castella-La Manxa, amb un 8,92. Al podi l'acompanyen les universitats de Salamanca i de Granada, amb un 8,85 i un 8,83 respectivament.

El fet que Catalunya tingui les notes més baixes d'Espanya i que aquest any s'hagin ofert 993 places en centres públics actua com a reclam per als joves de la resta de les comunitats que somien exercir de metge algun dia. Això agreuja encara més la situació dels aspirants catalans, que també s'han d'enfrontar a l'entrada d'estudiants estrangers, que accedeixen a les universitats només amb la nota que van obtenir del batxillerat sense haver superat una selectivitat.

Els degans de les quatre facultats de Medicina que han format els metges fins ara a la UB, la UAB, la UdL i la URV ja havien advertit els últims temps que l'augment de l'oferta de places per poder cursar la carrera, que s'ha traduït en l'obertura de dues noves facultats públiques a la UdG i la UPF, tindria un efecte limitat sobre la borsa de joves catalans que aspiren a cursar aquesta titulació.

DISTRICTE ÚNIC

En un comunicat difós a l'octubre revelaven que gairebé la meitat dels 835 nous estudiants de primer de llavors procedien de fora de Catalunya. El districte universitari únic implantat progressivament des del curs 2001-2002 permet que els estudiants espanyols puguin elegir la universitat de la seva elecció amb independència del lloc on resideixin.

L'escassetat de places de Medicina a les comunitats autònomes adjacents (Aragó i el País Valencià) i la inexistència d'aquesta tipus d'estudis a les Illes Balears desencadena, inevitablement, un efecte crida sobre les universitats catalanes. Així mateix, els alumnes aragonesos i valencians que vénen a estudiar a Catalunya ho fan, a més a més, amb unes qualificacions que competeixen a l'alça amb les que exhibeixen els catalans.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Reequilibrar aquesta situació passa inevitablement per l'ampliació de l'oferta dels estudis de Medicina a les comunitats veïnes. D'altres alternatives, com la possibilitat d'establir un sistema de ponderació de qualificacions per als estudiants procedents de la resta d'Espanya --una via que dijous va assenyalar la comissionada per a les universitats, Blanca Palmada--, semblen, ara per ara, remotes.

Una altra cosa és que la presència d'estrangers es pugui limitar. El Ministeri de Ciència i Innovació treballa en la possibilitat de permetre que les universitats puguin establir alguna mena de prova per constatar si el nivell de l'alumnat estranger és equiparable al dels espanyols que aspiren a entrar en els estudis.