L'escalfament global amenaça de deixar sense gel l'Àrtic cada estiu

L'Àrtic proporciona els pitjors indicadors del planeta respecte al canvi cli- màtic. Per més increïble que sembli, l'oceà boreal amenaça de quedar-se sense gel cada estiu cap a l'any 2015 i, molt abans, podria ser travessat en veler. Aquesta és una de les conclusions de l'informe dirigit pel biòleg marí del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) Carlos Duarte. El setembre de l'any passat, l'expert va ser testimoni directe, a bord del vaixell oceanogràficHespérides, de com en un sol mes "es va fondre la mateixa quantitat de gel que durant els últims 15 anys junts". Ahir va assegurar que tot apunta que el setembre del 2008 fixarà un nou rècord de desglaç.

L'informe, que està patrocinat per la Fundació BBVA i que ha comptat amb la col.laboració de científics i ecòlegs alemanys, canadencs i brità- nics, adverteix que l'extensió actual ja és de tan sols 4,1 milions de qui- lòmetres quadrats, la previsió més pessimista per a finals del segle XXI. La capa glaçada s'està veient substituïda per una altra de més fina i frà- gil, cosa que, segons Duarte, "indica que la seva desaparició serà més ràpida".

TEMPERATURES EN AUGMENT

Tots els indicadors redunden en el pessimisme. L'Àrtic va registrar el maig passat temperatures entre dos i tres graus per sobre de les normals. En algunes àrees la pujada va arribar a ser de sis graus i el gel format durant l'hivern passat no arriba ni a un metre de gruix. La temperatura tèrmica ha augmentat 0,4 graus per dècada, el doble de la mitjana planetària. No obstant, els experts calculen que el desglaç refredarà en dos graus les temperatures a l'Àrtic i les elevarà en dos graus a les zones tropicals. A l'hemisferi sud l'escalfament serà gairebé zero.

La fauna polar, segons l'informe, és la primera víctima directa de l'auggment tèrmic induït per l'activitat humana i l'acumulació de CO2. Segons Duarte, el debilitament de la capa de gel posa en perill l'hàbitat i el territori de caça de l'ós polar, l'espècie amb una supervivència més incerta, així com les zones de cria de foques i morses. Espècies com el bacallà emigren fins a 400 quilòmetres al nord a la recerca d'aigües més fredes i, consegüentment, dificulten la supervivència d'aquelles a les quals alimenten. A més, l'Àrtic comença a ser colonitzat per plantes que desplacen les autòctones i alteren els hàbits alimentaris dels animals.

RATES A L'ANTÀRTIDA

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Encara que el desglaç es limita de moment a zones de la península Antàrtica, els investigadors també han detectat en aquest continent amenaces a la fauna. Llops de mar, foques lleopard i pingüins pateixen els canvis produïts en la salinitat marina com a conseqüència de la fusió de grans blocs de gel continental i l'augment de la temperatura.

La pèrdua de gel posa en perill la reproducció del pingüí, i l'escalfament, la producció de krill, que suporta tota la cadena alimentària antàrtica i que serveix d'aliment a les balenes, entre altres espècies. A tot això s'hi afegeix la presència d'animals invasors, que sobreviuen en ambients abans vedats pel fred. A la península Antàrtica s'hi han detectat rates i mosquits.