Berta Serra Manzanares revela a 'Los ojos del huracán' la implicació dels espanyols en el tràfic d'esclaus

¿Quina olor feia l'Havana al segle XIX? ¿Com sonava el tràfec dels seus carrers i en quina forma lluïa l'esplendor d'aquelles dames que es passejaven pel Paseo del Prado en aquells cotxes de cavalls d'altura inversemblant que eren les

volantas? Berta Serra Manzanares (Rubí, 1958) ha donat resposta a totes aquestes preguntes a Los ojos del huracán (Anagrama), una novel.la d'aventures sobre els catalans que se'n van anar a fer les Amèriques que celebra el gust per la lectura amb bones dosis de melodrama i peripècies. Però darrere d'aquesta cara brillant, l'autora hi situa un dels secrets més inconfessables que van consolidar el poder de la puixant burgesia catalana al segle XIX: el tràfic d'esclaus. "No és que tots els indians fossin catalans. Procedien d'arreu d'Espanya. El marquès de Comillas, per exemple, era càntabre. El que sí passa és que totes les fortunes reverteixen a Barcelona en el moment en què la ciutat ha decidit enderrocar les muralles medievals i expandir-se".

Professora de Llengua i Literatura Espanyola en un institut de Terrassa, Serra encarna aquest model d'autor que treballa en la foscor fins que un premi el col.loca sota els focus. Va ser amb El otro lado del mundo, finalista del premi Herralde de Novel.la, un fresc històric "líric i ascètic alhora" que, recuperant els records familiars de la localitat murciana de Llorca, va tenir una extraordinària recepció. Dos llibres més tard, l'autora desplega la seva imaginació a l'Havana de mitjans del segle XIX, on es van gestar bona part de les riqueses que a l'altra banda de l'Atlàntic farien gran la ciutat dels prodigis.

Viatge a una altra època

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

En aquesta ocasió, no se li havia perdut res a Cuba, no va tenir ni un trist parent a qui consultar vivències. La novel.la va néixer, per tant, de la seva imaginació i d'una profusa documentació que va començar a caminar quan Serra va situar al seu despatx un mapa de l'Havana del 1840. "Recordo que al principi no sabia ni com orientar-lo." Després del plànol van venir les lectures d'Alejo Carpentier --"que em va regalar l'Havana"--, la novel.la Cecilia Valdés, de Cirilo Villaverde, i les intrigues de Leonardo Padura. Amb aquell bagatge va desembarcar a la capital cubana per comprovar que entre la ciutat imaginada i la real preferia la seva: "En el fons vaig descobrir que la ciutat real no diferia tant de la meva imatge mental. L'Havana d'avui cau a trossos però és fàcil detectar-hi el seu antic poder".

Darrere d'aquesta esplendor sostinguda per una sèrie de personatges de qui Serra està enamorada --Horacio Anglés, un arribista que hi va per vendre avellanes i fuet i accepta la idea que per fer fortuna s'ha de ser negrer, o Ernesto Frasier, el nord-americà somiador arrossegat per la depressió i l'opi--, hi ha el tràfic d'esclaus: "Tothom sap que l'origen dels negres a Cuba és l'esclavitud, però em va sorprendre el profund nivell d'implicació. Els espanyols vam ser els proveïdors d'esclaus als camps de cotó del sud dels EUA i a penes se n'ha parlat".