Carmen París: "Cada cultura tiranitza a la seva manera"

--¿Què fa una jotera com vostè InCubando un disc a Cuba?

--Estava dels nervis perquè no hi havia manera de sentir-me tranquil.la per compondre, i un antic amic, productor de sarsueles, em va cedir el seu apartament de l'Havana. Cada cultura tiranitza a la seva manera. És molt fàcil anar com a occidental a Cuba i pensar que la nostra societat és més sofisticada, però tal com canto en aquest disc, nosaltres sucumbim a altres tiranies, com totes aquelles dones que es fan destrosses estètiques per assemblar-se a l'ideal de bellesa que suposem que a ells els agrada. Fa falta una revolució femenina per salvar el planeta.

--¿Ha trobat afinitats entre la jota i la música illenca?

--Jo ja sospitava que en la música tradicional cubana hi havia la influència de la jota aragonesa, amb tants espanyols que anaven a l'illa, amb aquell so del tres cubà tan semblant a la bandúrria i el llaüt... Així que el que he fet és posar en relleu aquest agermanament entre la cançó aragonesa i la d'allà.

--En els seus discos anteriors mostrava el seu caràcter ja en el títol: Pa' mi genio, Pa' mi genioJotera lo serás tú

--I aquest és una celebració de la feminitat, de la vida. Feia molt temps que no m'enamorava, i estar-ho li ha donat aquest to vital al disc.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

--Parli'm de la col.laboració de Santiago Auserón.

--A Santiago Auserón, que és del barri del Gancho com jo, li vaig proposar cantar el bolero 25 años de Raúl Paz, que és un cubà establert a París, quan ell era a París. I com que jo em dic París de cognom, el senyal elevat al cub que havia de cantar amb mi era evident.