Jesús Tuson busseja en l'ús quotidià de les metàfores

Les metàfores no són un artefacte literari destinat a enfosquir un missatge, sinó un recurs imprescindible perquè ens puguem comunicar amb eficàcia, consubstancial a més al mateix llenguatge humà. Aquesta és la tesi que defensa el lingüista Jesús Tuson, amb brevetat i claredat didàctica, a Això és (i no és) allò (Ara Llibres). El primer de la sèrie de llibres a què es podrà dedicar després de jubilar-se com a professor, aquesta mateixa setmana.

Els titulars de premsa, amb la seva necessitat de sintetitzar afirmacions a vegades prolixes en un espai limitat i amb una forma comprensible, són un camp propici per a l'ús de la metàfora. Titulars com Els durs del PP s'escuden en San Gil per fer caure Rajoy, Els pantans surten de l'UVI o Mas dilueix el pinyol de CDC, va recordar ahir l'autor, requeririen el triple d'espai per ser expressats amb expressions més detallades però no necessàriament més comprensibles o eloqüents. Però les metàfores, va explicar ahir, són "el nostre pa de cada dia" en tots els àmbits de la comunicació. Perquè "tothom utilitza i genera metàfores", sense les quals "no podríem dir ni la meitat de les coses que diem", ja que aquesta figura retòrica parteix d'una cosa que "forma part de la condició humana, veure semblances entre les coses".

UTILITAT A

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

més a més d'apuntar el mecanisme de creació de les metàfores, Tuson dedica una altra part del llibre a descriure les funcions que tenen: fer fàcil de comprendre el que d'una altra manera seria difícil d'expressar, fer verbalment possible el que físicament és impossible i evitar que quedem sepultats per l'excés de paraules d'una llengua perfecta però impossible en què a cada expressió li correspongués un únic significat. Encara que, per descomptat, la metàfora és una arma de doble tall. Juntament amb l'eufemisme, pot emmascarar o edulcorar significats incòmodes.

Segons Tuson, les metàfores segueixen creant-se sense parar: avui la gent "carrega les bateries" el cap de setmana, el món informàtic ha construït un univers metametafòric a partir de les imatges d'una casa (finestres, portals) o una taula de treball (escriptori, carpetes, arxius) i, assegura el lingüista, ja ha pogut sentir com algú ha actualitzat l'expressió "li falta un bull" de la següent manera: "Li falta una volta de microones". Però, fins i tot confessant-se abans optimista que apocalíptic, Tuson alerta del risc d'empobriment del raonament si segueix el procés de substitució de la diversitat lingüística per l'universal anglès bàsic. "Si algun dia utilitzem una mateixa llengua empobrida, l'homo sapiens es convertirà en l'homo insipidus. Si tots tenim la mateixa cultura, la possibilitat d'intercanvi cultural desapareixerà".