EL 'CINTURÓ DE VENUS': Un fenomen multicolorista

Quan es fa clar, sobretot al capvespre i amb el cel completament serè, podem observar en ocasions una sèrie de franges difuminades amb coloracions que van del gris fosc al rosaci o groguenc. Aquestes tonalitats s'observen sempre a l'horitzó contrari al de la posta de sol. Tenint com a referència la imatge adjunta, captada a Califòrnia i amb una esplèndida lluna plena, vegem les causes d'aquestes coloracions.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

A la part superior hi ha tons blaus pàl.lids, ja que encara està rebent els raigs del sol. A la part intermèdia, que en ocasions és la més ampla, hi dominen les gammes rosàcies. El sol travessa gairebé horitzontalment una gran capa de la baixa troposfera que és on hi ha més concentració de partícules sòlides en suspensió (pols, contaminació, etcètera) que escampen els colors blaus i mantenen els càlids (rosa i vermell). Aquesta és la mateixa causa que provoca que el sol enrogeixi quan es fa fosc. El gran pintor anglès William Turner va reflectir a principis del segle XIX aquestes coloracions realçades per l'explosió a Indonèsia del volcà Tambora.

Finalment, a la part inferior domina el blau fosc o fins i tot el gris, ja que aquesta zona està ocupada per l'ombra que projecta la Terra. Si estem per sobre de l'horitzó, per exemple al cim d'una muntanya, observarem molt més bé aquestes diferents capes acolorides. Es pot comprovar que amb invasions de pols sahariana, el fenomen és encara més marcat i el contrast de les diferents capes és espectacular. Aquest fenomen rep el nom decinturó de Venuso també defalca de mitja llum.