El drac s'uneix al llibre i la rosa com a símbol

Molts països tenen sant Jordi com a patró però el més sorprenent és que en el nostre el sant sempre està absent. Sembla com si el país, malgrat venerar el triomfador, es posés de part de la víctima. Que en lloc de valorar la normalitat, la correcció del cavaller, estigués seduït per la singularitat, pel que hi ha de magnífic en el drac. Des de Gaudí fins a Ruiz Zafón. Des del de la Rambla fins al de Peret; el drac, sorprenent, colorista, cridaner, estranger en qualsevol lloc, se'ns ha convertit, sense voler, en la serpentejant silueta de la nostra ànima col.lectiva.

Per Sant Jordi, celebrem el drac que tots portem a dins i arraconem el sant que arrasa amb el que és diferent i restableix el vell ordre. El nostre és un país que aposta pels dracs cada vegada que guanyen els cavallers.

Segons la simbologia, el drac és un guardià. És el vigilant d'un món secret però al seu torn, i d'una manera ambivalent, el drac és el guia cap a uns mons nous. El drac de Peret al mateix temps que guarda els secrets del llibre, ens convida a explorar el món literari; més lliure, més gran. El seu drac se'ns apareix d'entre les pàgines d'un llibre, com un punt de lectura inoblidable. Darrere el drac , com un teló literari es pot intuir en la versió castellana de la il.lustració, una estranya història que es llegeix a mitges. Tracta de la pèrdua de la virginitat, buròcrates franquistes i sexe.

En català és una pàgina delBestiaride Joan Fuster, una gran ironia. Peret no se n'ha anat al santoral a buscar el seu drac. L'ha portat directament de la festa popular. "Jo fa anys que no miro els llibres de disseny", confessa. És més que un il.lustrador. "Millor, sóc un bàrman", aclareix. Algú que barreja alta cultura i folklore, velles avantguardes i nousrevivals.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Al Mediterrani fa segles que ja no ens inventem res. Aquí es recrea, es digereix, reapropia, desmunta, es juga. Aquí es barreja. "Jo a la meva feina em sento com un bàrman, barrejant elements i referents", comenta Peret. Per això ens tiren tant els dracs, barreja de mil bèsties diferents, suma de totes i per tant únic. El de Peret, de mironiana carnalitat, resplendent en la seva paleta, burleta i contorsionista és un més entre centenars en aquesta ciutat dels dracs. Una ciutat que s'identifica amb aquest animal mil vegades travessat però sempre viu. És un lloc, el nostre, on ens agrada mudar-nos de pell. On traiem foc pels queixals a la mínima que ens vénen a molestar, un lloc tan malentès com les intencions d'un drac.

A Barcelona hi manen els dracs. No hi ha ni delicades princeses ni reis que els entreguin al sacrifici.