L'amic que va decidir matar-se

El 27 de febrer de 1992, a l'efervescent Barcelona preolímpica, a Chusé Izuel, jove escriptor i poeta de 24 anys nascut a Saragossa, se li va amuntegar tanta tristesa a sobre que es va llançar balcó avall al carrer de Borrell. Si a la protagonista deDesayuno en Tiffany'sels dies dolents se li tenyien de vermell, a Izuel ho feien de groc. Aquest és el títol i el color de l'últim llibre de Félix Romeo, set anys després deDibujos animadosiDiscotheque.

Amarillo(Plot) és un exercici inclassificable que col.loca la mort de l'amic al centre d'un misteri irresoluble, fins i tot després que el llibre hagi estat escrit. Més que donar respostes, Romeo obre un bon nombre d'interrogants: "Chusé és com un fantasma del qual ningú pot apoderar-se".

Romeo, que durant anys va dirigir el programa cultural televisiuLa mandrágora,era la tercera pota d'una d'aquelles amistats incondicionals de l'adolescència. El trio d'amics estava compost per Izuel, Bizén (a ell està dedicada l'obra) i Romeo. "Abans que el llibre es publiqués, li vaig fer llegir el manuscrit a Bizén i vam tenir una llarguíssima conversa. No havíem parlat de la mort de Chusé en tots aquests anys i, de fet, el llibre va néixer de la impotència de no haver pogut donar una explicació a aquella pèrdua".

No és una biografia

El malaguanyat autor va deixar poemes, un llibre de contes que es va publicar dos anys més tard i unes quantes cròniques literàries en aquest mateix diari --també va ser columnista d'El Periódico de Aragón--. Tres dies abans del final, amb la gravadora a la mà, preguntava pel bé i el mal en una entrevista a Luis Goytisolo. Fragments d'aquells textos periodístics --en què és fàcil pressentir avui sentiments suïcides--, amb les cartes d'Izuel, formen part d'un llibre dolorós que no pretén ser una biografia. "Han passat 16 anys, en què he arrossegat aquests textos. I de cap manera s'ha esmorteït el dolor, sinó al revés; ha anat augmentant perquè no podia donar forma definitiva al llibre".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

La concreció va arribar de sobte l'estiu passat, novament a Barcelona, quan a Romeo, com a Izuel, el va deixar la seva noia. "Va ser com una campana en un ring. Vaig dir: 'És això...' La diferència és que jo vaig entendre aleshores que la vida és dura però val la pena". El llibre és "un gran retret a ell". També és un autoretrat cantellut del mateix Romeo: "S'hi explica com aquella mort em va canviar a mi i la meva literatura de forma brutal".

¿Li hauria agradatAmarilloa Chusé? "Potser sí --medita Romeo--, li agradaven els llibres estranys. Però també pot ser que el detestés perquè és un retrat d'ell mateix. Ell sabia que ho guardo tot i solia donar-me els seus textos".