La generosa tasca de Casaldàliga al Brasil es reflectirà en una pel.lícula

El 1985, Francesc Escribano, aleshores reporter del programa de TV-3 30 minuts, va viatjar fins al Brasil per fer un documental sobre la tasca del missioner Pere Casaldàliga (Balsareny, 1928), en un submón marcat per l'esclavitud encoberta, la violència extrema i la misèria absoluta. Veure la immensa feina que feia aquell religiós, que cada dia es jugava la vida per ajudar els desprotegits, va impressionar tant el jove periodista que va decidir escriure un llibre sobre la vida de Casaldàliga. Amb el títol Descalç sobre la terra vermella (1999), el volum es va convertir en un èxit i va ser traduït a diversos idiomes. I ara, gairebé 20 anys després d'aquell primer reportatge i una dècada després d'haver aparegut el llibre, Escribano, actual director de Televisió de Catalunya, ha acceptat la proposta que la seva obra es converteixi en una pel.lícula que dramatitzarà, amb actors, la vida al Brasil de l'ara bisbe emèrit de Sao Felix do Araguaia.

La idea de portar la vida de Casal- dàliga al cine neix del productor Ricard Figueras (La Mari, La soledad...), a través de l'empresa audiovisual catalana In vitro i de la brasilera Raiz. Després d'arribar fa poc més d'un any a un acord amb Escribano i amb el mateix Casaldàliga --si prèviament aprova el guió quan estigui escrit--, Figueras ja està en plena preproducció de la pel.lícula. És a dir, tancant el nombre de coproductors (d'Itàlia i França), les localitzacions (al Brasil) i el pressupost, "que estarà en els set i vuit milions d'euros", avança Figueras, que també està preparant l'equip artístic. "Encara no tenim l'actor que encarnarà Casaldàliga, perquè volem que hi tingui una certa semblança física, i això complica els càstings", reconeix el productor, que no creu que aquest punt endarrereixi la planificació de la feina: "Començarem a rodar la pel.lícula entre el maig i el juny del 2009".

GUIONISTA DE PRESTIGI

Paral.lelament al treball de Figueras, ja està en marxa la primera fase de la pel.lícula: l'adaptació del llibre d'Escribano com a guió d'una pel.lícula de fIcció. I l'encarregat d'aquest punt vital de la producció és un dels professionals més importants i prestigiosos del Brasil: Marcos Bernstein, guionista de l'oscaritzat --i dur-- film brasiler Estación Central de Brasil.

El guió de Berstein se centrarà en els primers anys de Casaldàliga al Brasil, del 1968 al 1976: des del moment que arriba a Sao Felix do Araguaia (territori salvatge i violent controlat pels terratinents i els paramilitars), fins que maten en la seva presència un capellà, moment en què es considera que acaba l'etapa de màxima violència.

"La dinàmica de la història en aquests anys és d'un potencial cinematogràfic incrïble --assegura Figueras--. És l'estructura d'una pel.lícula d'aventures clàssica, en què una persona sola davant el perill es posa al costat dels febles i els defensa dels poderosos. És impressionant com s'enfronta als terratinents, com aquests el volen fer fora i assassinar, i com hi intervé el Vaticà", enumera Figueras d'aquesta història, que qualifica d'èpica.

"Sens dubte, aquesta és l'etapa de la vida de Pere Casaldàliga més èpica i cinematogràfica --reconeix el mateix Francesc Escribano--. És l'e- popeia d'un viatge a un món estrany i violent, i com ell sol és capaç de transformar-lo i, al mateix temps, l'entorn el transforma a ell".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Aquests anys de la vida de Casaldàliga són precisament els més relacionats amb la controvertida Teologia de l'Alliberament, corrent cristià del qual Casaldàliga està considerat un dels apòstols.

"'WESTERN' TEOLÒGIC" Però la Teologia de l'Alliberament va comportar un clar distanciament de Casaldàliga de l'ortodòxia que marcava des del Vaticà el papa Joan Pau II. "Però en els seus primers anys al Brasil no va ser així --precisa Escribano--. En la dècada dels 70, l'Església el va recolzar d'una manera molt clara i directa, fins al punt de salvar-li la vida en més d'una ocasió. Per exemple --rememora el director de Televisió de Catalunya--, en una ocasió que es veia claríssim que els pistolers a sou dels terratinents havien decidit assassinar-lo per havert revolucionat els pagesos, Pau VI va enviar un missatge, molt clar i directe, als responsables de la dictadura militar brasilera: 'Tocar el Pere és tocar el Pau', i aquell avís li va salvar la vida". Eren altres temps, però que el film vol reflectir en tota la seva intensitat i claredat. I, com defineix Escribano, la pel.lícula serà un autèntic "western teològic".