HOMENATGE
Els grafits de Keith Haring agiten la seu de Caixa Terrassa
L'entitat d'estavi reuneix l'obra de l'autor d'un univers de ninotets sense cara
Un vídeo inèdit mostra com va pintar un mural antisida al Raval el 1989
El 27 de febrer del 1989, els veïns de la conflictiva plaça de Salvador Seguí, al Barri Xino barceloní, van tenir un motiu de distracció. En cinc hores, fent anar a una velocitat vertiginosa retoladors de color vermell, un home va dibuixar un grafit de 30 metres de llarg amb el missatgeTots junts podem parar la sida. L'artista, de vacances a Barcelona, era Keith Haring, consagrat a Nova York com a fill avantatjat delpop art, autor d'un univers de ninotets sense cara que ja es cotitzaven a preu d'or.
Caixa Terrassa inaugura dijous al seu centre cultural (Rambla d'Ègara, 350) una retrospectiva de Haring, que inclou tota l'obra gràfica que va realitzar --a excepció d'Apocalipsi,que està en restauració-- i que posseeix la col.leccionista suïssa Sigrid Wecken. Entre les sèries que s'exposaran destaquenAndy Mouse(1986) iPop Shop, que es va reproduir en samarretes i cartells comercialitzats amb uns beneficis que es destinaven a la lluita contra la sida. Haring s'expressava mitjançant un llenguatge molt senzill a base de siluetes de nadons, gossos, serps, figures del còmic com Batman i motius extrets de la televisió i la publicitat.
UNA PINTURA DESAPAREGUDA I
com a primícia, es passarà el vídeo inèdit de dues hores de durada que van gravar en súper 8 César i Chito de Melero, amos de la discoteca Ars Estudio, mentre Keith Haring creava el mural. A alguns veïns de la plaça, un lloc on es traficava amb sexe i drogues diàriament, no els va agradar gens el mur i menys la xeringa que hi va dibuixar l'artista.
Amb el temps el mural es va omplir de pintades, es va degradar i al final es va enderrocar a l'urbanitzar- se la plaça. El Macba va realitzar un calc i una còpia, que es va retirar fa uns quants anys a l'instal.lar-se un mural de Chillida.
L'historiador Daniel Giralt-Miracle, llavors al capdavant del Macba, recordava ahir que seria molt simple qualificar Haring d'artista del metroo grafiter avantatjat. "La seva aportació no va estar lligada a la tradició sinó que va tractar de trencar- la. Va usar l'esprai en lloc del pinzell i va exposar al carrer en lloc del museu. Va transformar en icones les preocupacions del segle XX. Va destil.lar en la seva obra tota la culturaundergroundamericana".
