M-Clan esquiva la pressió de les vendes amb l'últim treball

La devoció per M-Clan continua intacta. El seu setè disc d'estudi,Memorias de un espantapájaros, ha aconseguit mobilitzar els seus fans més fidels i rescatar els vells amants del rock meridional a la murciana que, descontents per la tendència més comercial dels seus últims treballs, havien desertat fa anys. La resposta del públic de Barcelona ha estat contundent. Les entrades per al concert que oferiran divendres que ve a Bikini s'han exhaurit. El grup de Carlos Tarque ha fixat una nova cita, el 30 d'octubre, en un local de més capacitat: Razzmatazz.

La gènesi deMemorias de un espantapájaros, el disc més introspectiu, poètic i seriós de la banda, il.lustra el canvi de tendència, la necessitat d'agafar un timó artístic que virava massa cap a les llistes de vendes. Fa dos anys, la seva discogràfica els va demanar dos temes nous per al recopilatoriRetrovisión 1995-2006. I van presentar una cançó que va ser rebutjada perquè era "massa soul i lenta", perquè el que s'esperava d'ells eren "èxits radiofònics" com per exempleLlamando a la Tierra, CarolinaiMaggie despierta. Aquella cançó eraRoto por dentro, primer senzill del seu nou disc i emblema del "rock clàssic, sincer i adult" de la seva nova proposta.

"Estàvem cremats de l'anterior disc. Massa pressió. Volíem mostrar la veritat que portem dins, perquè ja no necessitem vendre milions de discos", explica Tarque, cantant i lletrista. Les noves cançons no sorgeixen d'una demanda, sinó d'una pulsió creativa, i es nota. Aquests últims anys, Tarque ha escrit més de 150 lletres, totes tenyides de certa desesperança i melancolia. Els títols parlen per si sols:Roto por dentro, Balada del desarraigo, Inmigrante, Canción de invierno, Corazón de bronce, Las calles están ardiendo...

LLETRES MÉS DURES "Sóc d'origen gallec i m'ha sortit la vena Rosalía de Castro. Són lletres més dures, i hem passat d'un rock més directe a un altre de més profund, més coherent amb la nostra edat", diu Tarque, que ha compost tots els temes juntament amb el guitarrista Ricardo Ruipérez. "No volem anar d'erudits ni d'artistes de culte, però tampoc ser un politò. Amb aquest disc sorprendrem", assegura.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

Segons el seu parer, l'elapé amaga "un so sense traves i dens que exigeix escoltar-lo unes quantes vegades". La figura de l'espantaocells --"tètrica i solitària, que inspira por i tendresa"-- simbolitza el nou camí de la banda. En aquests quatre anys de silenci des deSopa fría, Tarque ha recorregut el país en més de cent concerts amb M-Clan, ha fet una gira amb la seva banda de versions, Los Rollers, i sobretot "ha viscut i ha viatjat".

"Al començament érem un grup amb influències potser massa clares i tancades", explica Tarque. De la devoció pel rock del sud (Lynyrd Skynyrd), el ventall d'influències s'ha fet cada vegada més gran. La versatilitat estilística dels Beatles és ara un model per a M-Clan.