Falten experts per afrontar l'adolescència dels adoptats

L'etapa de l'adolescència sempre ha consistit a trencar amb el període infantil, incloent-hi la primera relació amb els pares, per compondre una nova identitat imitant més o menys els adults coneguts i semblants. Aquest procés, que els psicòlegs descriuen com a molt complex en les recents generacions d'adolescents, pot multiplicar la seva dificultat en els joves que han estat adoptats en països de cultura i pigmentació epidèrmica diferent de l'occidental. En aquesta circumstància es troben gairebé 9.000 nens nascuts a l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica, que van formar la seva actual família catalana en l'últim decenni.

Els especialistes preveuen que en tan sols quatre anys augmenti de manera notable la recerca d'ajuda per part de famílies adoptives que se sentiran perdudes, o potser enfonsades, davant el primer "tu a mi no em pots manar perquè no ets la meva mare (o el meu pare)" llançat per l'adolescent de 15 anys que van adoptar als 90 a Rússia o l'Índia, quan la cultura sobre aquest model familiar escassejava i la motivació íntima de cada parella o individu decidits a tenir fills era l'únic bagatge amb què s'emprenia el procés.

"Ens estem preparant davant elboomde demandes de suport psicològic que es produirà d'aquí a tres o quatre anys, quan la primera generació de nens adoptats a l'estranger arribi a l'adolescència --afirma Sol Florensa, directora de la Unitat d'Atenció al Nen Adoptat de l'Institut Dexeus--. Necessitarem professionals especialitzats".

NO HI HA PRECEDENTS

No hi ha precedents sobre aquest tema, excepte alguns estudis realitzats als EUA que no són aplicables aquí. La casuística que al.ludeix a l'evolució i les reaccions dels nens adoptats --i dels seus pares adoptius-- es va elaborant sobre la marxa. Aquestes famílies estan fent història. Ja se sap, per exemple, que com més temps ha passat un nen a l'orfenat que el va acollir després de la separació de la mare, pitjor pot ser la seva evolució un cop acollit per la seva família catalana.

S'entén per "evolució" tant la fase d'ansietat i enrabiades lògiques en qui ha estat separat del cuidador que fins llavors l'havia alimentat --l'única família que coneixia--, com la superació de la tristesa que la pèrdua d'aquella referència impliqui, o la més o menys ràpida incorporació de l'idioma català/castellà, quan, l'únic escoltat i potser parlat fins llavors era el xinès, el rus o l'hindi. Són minoria els nens adoptats abans de complir l'any de vida. I són majoria els que ronden els 3 i tenen, per tant, el seu petit bagatge.

No hi ha dubtes sobre la immensa importància que per a aquests nens té l'afecte que els arriba d'una manera constant i estable. "La seguretat emocional és la clau de l'èxit en les seves vides", assegura, rotunda, Florensa.

NO N'HI HA DOS D'IGUALS

La màxima que no hi ha dos adolescents iguals és sobretot adequada quan s'al.ludeix a persones nascudes en diferents continents. Aquesta evidència, no obstant, no els fa feliços. La recerca d'identitat de qui percep que està canviant físicament, psíquicament i sexualment es multiplica per dos quan els seus trets no troben un mirall on mirar-se.

"Aquest pas és un salt enorme per a qualsevol adolescent, però és el doble de gran si ha sigut adoptat en un altre continent", explica la psicòloga, que dirigeix un Equip d'Assessorament Pedagògic de Badalona. "Els canvis físics no són idèntics als dels nois d'aquí, i no tenen en qui veure's reflectits --intervé Florensa--. Això els crea conflictes i sol ser el moment en què molts adoptats decideixen buscar els seus orígens".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

En la forma de pensament, el tipus d'educació, la conducta, la gestualitat i fins i tot l'estructura psí- quica, aquests nois s'identifiquen amb els pares adoptius, però la necessitat d'investigar els seus orígens els crea una enorme ansietat o, fins i tot, hostilitat. I s'imposa. "Si ho demanen, és ideal que viatgin a la zona on van néixer --diu la pediatra--. Si no pot ser en aquell moment, s'hi posa un termini".

És convenient que els pares adoptius sentin simpatia, o estima, pel país on va néixer el seu fill. I, per descomptat, haurien d'estar informats sobre les seves característiques. És sa que el nen adoptat senti afecte pel seu país d'origen, que valori el fet que allà li van donar una vida, expliquen els especialistes. "Si se li pren aquesta identificació, se'l priva de tot el que té", alerten.