'Cap a terres salvatges', de Jon Krakauer, va inspirar el film de Sean Penn

¿Un pertorbat que als 24 anys ha mort com a conseqüència de la seva arrogància, la seva ingenuïtat, la seva irresponsabilitat o la seva estupidesa? ¿O un aventurer de nobles ideals que desperta una profunda admiració per la seva valentia i coratge? El relat de la mort de Chris McCandlees en la seva temerària aventura d'endinsar-se sol, sense mapes ni brúixola, pels nevats boscos que envolten la muntanya McKinley, a l'agresta i indò-

mita Alaska, va suscitar una enorme polèmica quan el 1993 va aparèixer a la portada de la revistaOutside.

La redacció es va omplir de cartes d'admiradors i detractors afectats per la tragèdia d'aquest autoestopista culte, acabat de llicenciar en història i antropologia a l'exclusiva universitat Emory d'Atlanta. Feia dos anys que no es parlava amb la seva adinerada família, que es va assabentar per hisenda que havia donat els 24.000 dòlars que guardava al banc a una ONG. Jon Krakauer, autor del reportatge, va decidir llavors indagar amb més profunditat en el periple d'un viatjant que deia que "en la vida no has de posseir res més del que la teva esquena pugui carregar". D'aquí neixCa a terres salvatges(Símbol Editors), el llibre que va fascinar Sean Penn, que es va embarcar en el complex rodatge del film que demà arriba a les sales.

Apassionat i vehement

Krakauer, experimentat alpinista, no es podia treure del cap detalls de la mort per inanició del noi. Per ell, un jove apassionat i vehement, que posseïa una veta d'obstinat idealisme que no casava amb la vida moderna". Així va ser com l'escriptor va reconstruir dos anys de vida nòmada que el van portar a recórrer els paratges més salvatges d'Amèrica del Nord, començant pel Grand Canyon de Colorado.

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

McCandlees va canviar de vida i de nom. En el seu pelegrinatge es feia dir Alexander Supertramp. Admirava Tolstoi per la seva renúncia a riqueses i privilegis, i Jack London per l'esperit d'aventura que s'apoderava d'ell cada vegada que rellegiaUllal blanc. Adorava el capità Akab, deMoby Dick. L'atreia el perill, superar adversitats i subratllar frases que acabaven sent lleis existencials. Com la cita d'Henry David Thoreau: "Més que l'amor, els diners o la fama, desitjo la veritat".

Penn altera l'ordre narratiu del llibre, que comença amb el descobriment del cadàver, una cosa que en la pel.lícula es reserva per donar més emotivitat al tram final. El guió va i ve en el temps, esforçant- se a donar resposta al motiu pel qual Chris decideix trencar amb la seva família. En aquest sentit, el cineasta dóna veu a la germana, que gairebé no se cita en el llibre.