Un jove artista sorprèn amb dibuixos fets amb un boli Bic

En el món de l'art, dir que una cosa és "al.lucinant" pot resultar enormement superficial. Però en el cas de Juan Francisco Casas (La Carolina, Jaén, 1976) és molt difícil trobar un altre terme que estigui a l'altura del que es vol dir. Els enormes quadros de Casas semblen fotos, però un cop l'espectador s'hi acosta s'adona que estan fets amb milers de traços de bolígraf blau. Concretament, amb bolis Bic de tota la vida.

Als seus 31 anys, Casas manté intacta la seva humilitat i es mostra "sorprès" per la repercussió mediàtica que ha tingut la seva última exposició, que estarà oberta al públic fins al 2 de febrer a la galeria Fernando Pradilla de Madrid.

A la mostra s'hi poden veure diversos quadros de dos metres que, a simple vista, semblen fotos en tons blaus. Les imatges mostren una noia netejant-se la boca amb un fil dental, jugant amb un bolígraf, bevent un refresc o fent bromes amb un amic. No hi ha cap mena de pinzellada enlloc. L'únic instrument utilitzat per l'artista és la tinta blava d'un Bic. Bé, en realitat d'uns quants perquè Casas utilitza tres o quatre bolígrafs per quadro, cada un dels quals li sol suposar dues setmanes de feina.

La intensitat dels traços permet distingir perfectament la brillantor dels cabells de la noia. I el to fosc del sostenidor. I el blau dels ulls. I les corbes del ventre. Tot.

La tècnica és similar a la que feia servir Luis Eduardo Aute en els seus dibuixos amb bolígraf. La diferència és que Casas només fa servir el color blau i aposta clarament per l'hiperrealisme. Primer fa una foto i després la pinta. "El que faig no és tan excepcional. ¿Qui no s'ha entretingut alguna vegada pintant amb un boli al seu quadern?", assegura en una conversa telefònica des de Roma, on actualment està becat per la Reial Acadèmia d'Espanya.

DES DEL 2005

Juan Francisco Casas sempre ha sentit passió per dibuixar. Els seus primers quadros professionals van sortir al mercat el 2005. Aleshores, les seves obres tenien un format petit i el seu nom només era conegut en cercles especialitzats. El seu cop de sort ha vingut aquest any, amb l'exposició dels treballs de gran format.

Casas, que sempre porta amb ell la seva càmera de fotos, destaca que les seves imatges reflecteixen escenes quotidianes i divertides. "¿Qui es fa una foto un dia que està deprimit?", es pregunta. "Miro que les meves obres reflecteixin moments normals. Vull ressaltar --afegeix-- el contrast que suposa dibuixar un quadro enorme on es veu un instant banal".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

L'artista de Jaén també pinta olis sobre llenços, tot i que durant els pròxims mesos pensa centrar-se en els quadros dibuixats amb Bic. Casas vol aprofitar la seva beca a Roma, on s'estarà fins al juliol, per apostar pel format gegant: obres de tres metres. "Hi estic treballant", destaca.

Respecte al seu futur, el jove artista no té gens clar en quin tipus de pintor vol convertir-se. "¡No sé ni què faré d'aquí a tres mesos!", diu amb un somriure.