Una 'cadena de muntatge' crea cèl.lules mare especialitzades

La medicina regenerativa ha posat grans esperances en les cèl.lules mare per la seva capacitat per transformar-se en els diferents teixits que formen el cos humà, però encara no ha aconseguit un mètode fiable per aconseguir que evolucionin cap a un objectiu determinat. Volem cèl.lules cardíaques i en els cultius obtenim, per exemple, un alt percentatge de cèl.lules òssies. El projecte europeu Cellprom, amb destacada participació catalana, comença a donar els seus primers fruits en aquest camp amb una tecnologia sorprenent: estimular els teixits indiferenciats mitjançant el contacte amb el material on es col.loquen. És una espècie de cadena de muntatge amb eines miniaturitzades.

Les superfícies on es posen les cèl.lules mare mesuren un centímetre quadrat i són aparentment llises, però una visió al microscopi detecta de seguida infinitat d'estranyes estructures rugoses d'altura variable. Formen cercles com botons, punxes, línies rectes i altres dissenys geomè- trics, en ocasions combinats en una arquitectura meravellosa. A sota de cada cèl.lula, que acostumen a mesurar entre 10 i 20 micres (entre 10 i 20 mil.lèsimes de mil.límetre), n'hi pot haver centenars. "Les cèl.lules mare actuen en funció dels estí- muls, de la informació, que capten a través de la seva membrana externa", resumeix Josep Samitier, director del Laboratori de Nanobioenginyeria de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), a Barcelona.

IMITAR LA NATURALESA

En situacions naturals, les cèl.lules mare es transformen i especialitzen per l'acció de dos factors essencials: per contacte entre elles i per estímuls químics com és l'addició de proteïnes. El projecte Cellprom, coordinat des de l'Institut Franhofer d'Alemanya, intenta imitar la naturalesa en aquests dos aspectes. "El que fem --afirma l'investigador de l'IBEC-- és agafar un substrat, construir una estructura i introduir factors de creixement que modifiquin la interacció amb les cèl.lules mare". Dins d'aquest procés, l'especialitat del laboratori de Samitier és justament el substrat, la superfície rugosa. "Els fabriquem amb polímers biocompatibles, malgrat que també es pot treballar amb vidre", explica. Una de les novetats és que els estímuls químics no s'apliquen a sobre de les cèl.lules, sinó que ja van inclosos en el substrat.

Amb el microscopi s'observen les curioses formes que adquireixen les cèl.lules quan s'adhereixen a la superfície. En essència, es tracta d'anar fent proves fins a determinar quin substrat i quin factor de creixement afavoreixen l'evolució cap al teixit desitjat. "No necessitem el 100% d'encerts, però sí que hem d'elevar els percentatges --diu--. El que és clar és que amb la combinació dels dos sistemes estem millorant els resultats que s'obtenien amb altres mètodes. Estem treballant amb cèl.lules òssies i amb cèl.lules sanguínies. Cada tipus és un problema diferent".

Cellprom treballa amb cèl.lules mare adultes per dues raons fonamentals, exposa Samitier. La primera és de tipus legal: quan la Unió Europea va decidir aprovar el programa, en diversos països participants no estava permesa la investigació amb teixits embrionaris. La segona és tècnica: "Les cèl.lules embrionàries tenen una potencialitat més gran a l'hora diferenciar-se i aconseguir teixits variats, però això les fa més inestables --explica l'especialista en nanotecnologia--. Un dels nostres problemes és justament controlar que no es diferenciïn quan no ho vols. Diguem que es limiten les possibilitats, però s'afina més".

Notícies relacionades

Un incendi crema en una planta de residus de la Zona Franca, a Barcelona

La UPF detecta un possible atac informàtic

SENSE REBUTJOS

Les primeres aplicacions terapèutiques de les cèl.lules mare han estat esperançadores, però no han resultat un èxit complet. La tècnica habitual en els assajos ha estat empeltar-les en pacients afectats de lesions del cor, per exemple, i esperar que el contacte amb les seves pròpies cèl.lules cardíaques les impulsés naturalment a adquirir les mateixes funcions. "Però el procés no s'acaba de controlar", opina Samitier. Per aquest motiu, acaba dient, disposar abans de l'empelt de les cèl.lules cardíaques ja diferenciades, i que a més puguin ser compatibles amb el receptor, serà una gran millora.