Impostos
Llei Beckham i altres qüestions tributàries post-Brexit per a ciutadans espanyols
L’1 de gener es feia oficial la separació del Regne Unit i la Unió Europea (UE). Després de llargs mesos de negociacions, ajustos i desacords, els britànics s’han desenganxat de la UE i passen a ser considerats oficialment tercer país, com ho són Austràlia, la Xina o els Estats Units.
A efectes fiscals, els espanyols que treballen al Regne Unit per compte d’altri no estan experimentant gaires canvis. Almenys, segons afirmen Evelyn, professora en una escola bressol, i Virginia, treballadora del sector sociosanitari.
«L’entrada en vigor del Brexit no m’ha suposat cap tràmit extra quant a la tributació aquí, simplement vaig haver d’omplir uns papers per justificar que havia estat aquí vivint cinc anys; no havien de ser ni tan sols cinc anys cotitzant, tot i que jo sí que els portava», afirma Virginia, que assenyala que la seva vida com a contribuent britànica «continua exactament igual».
Per la seva banda, Evelyn afirma que a nivell de beneficis o incentius fiscals tampoc ha vist «cap canvi».
IRNR
Que els assalariats residents al Regne Unit experimentaran pocs canvis en la seva relació amb la Hisenda britànica ho assenyalen també els experts. Tot i que des del despatx d’advocats ECIJA recorden una de les principals novetats, que d’altra banda no té res a veure amb l’acord del Brexit, sinó amb el fet que el Regne Unit deixi de ser Estat membre de la UE.
És la que es refereix al tipus de gravamen que s’aplica als no residents a Espanya (IRNR) sobre les rendes que puguin generar a Espanya, ja siguin rendiments d’immobles o del treball, rendes imputades de béns immobles, etc. A partir d’ara, passen a cotitzar a un tipus impositiu del 24%, davant el 19% pel que tributaven anteriorment i que s’aplica per regla general a la zona comunitària.
«Això els perjudica, però no és un canvi regulat, sinó que es produeix de facto al sortir de la UE», explica Constantino Vidal, soci de l’àrea de Fiscal d’ECIJA. «No és un canvi vinculat al Brexit, sinó que estava ja previst», recalca.
A més, tant per als que estiguin allà com els que tinguin previst anar-se’n a viure al Regne Unit, deixa de ser aplicable l’exempció prevista a l’IRNR a ciutadans de la UE, que permetia no tributar a Espanya per determinats interessos o guanys generats dins de les fronteres espanyoles.
Segons exposa Javier Collado, economista i professor a CEF-Udima, un ciutadà espanyol que visqui a Londres pot continuar obtenint rendes a Espanya (pis de lloguer, per exemple, o un dipòsit que em paga interessos, o un fons d’inversió...), i els rendiments es regiran ara pel Conveni de Doble Imposició internacional amb el Regne Unit, que «no és un conveni amb la UE, sinó que és exclusiu amb Espanya».
«El treballador espanyol que és al Regne Unit tributa la renda allà pel sou que li paga la seva empresa, però cal anar al Conveni per veure com es distribueix la renda pel lloguer del seu pis a Barcelona», descriu aquest expert.
Llei Beckham
On hi està havent dubtes, almenys des del punt de vista de clients i persones que s’han posat en contacte amb ECIJA és en la possibilitat de retornar a Espanya i les possibles conseqüències o requisits. «El pic de consultes va ser sobretot el novembre i el desembre. I la pregunta no era simplement un dubte respecte a l’impacte de tributació, sinó que anava més enllà, era més ‘¿Me n’he d’anar del Regne Unit o em puc quedar aquí?’», detalla Vidal.
En aquest plantejament, una de les qüestions que més abunda és la de l’anomenada llei Beckham, la regulació tributària creada el 2005 per afavorir el fitxatge del futbolista anglès per part del Reial Madrid (tot i que es va posar límit a aquesta pràctica al limitar les rendes a 600.000 euros) i que s’ha aprofitat per atraure talent i impulsar l’arribada de perfils qualificats a Espanya. «Ens ho estan preguntant molts espanyols; ho veuen com una oportunitat per tornar», indica l’advocat, qui afegeix que «a part d’aquesta llei, no hi ha cap incentiu específic que s’hagi aprovat (vinculat al Brexit)».
¿En què consisteix aquest règim fiscal avantatjós? El que planteja és un tipus fix del 24% fins als 600.000 euros de renda, que s’aplicaria a tots els trams de renda, durant un termini de sis anys.
Qualsevol persona que torni a Espanya es pot acollir a aquesta regulació, tot i que el tram que més es beneficia és el més elevat, ja que redueix la seva tributació a pràcticament la meitat, ja que el tipus màxim de l’IRPF, per a rendes des de 60.000 euros, se situa actualment en el 45%. D’altra banda, s’exigeix haver estat deu anys sense ser resident fiscal a Espanya.
‘Exit tax’
Aquells espanyols que vulguin tornar del Regne Unit hauran de tenir en compte també les qüestions fiscals vinculades a portar «les seves possessions: estalvis, accions...», apunta Stela Raventós, presidenta de l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals (AEDAF). «Si parlem de treballadors o molt joves, és difícil, però si parlem de persones amb un patrimoni, és convenient que el declarin a l’entrar», assegura.
En aquest sentit, Raventós posa l’accent en l’‘exit tax’, un impost que obliga els contribuents que perden la seva condició de residents fiscals a Espanya per trasllat a tributar per les plusvàlues latents de les participacions en empreses i accions que posseeixin, tot i que no les hagin fet efectives. És a dir, han de declarar en la Renda la diferència en el valor de mercat i el seu preu de compra, i pagar l’impost corresponent per aquestes suposades plusvàlues.
«Si al Regne Unit els haguessin aplicat una ‘exit tax’ com la que tenim nosaltres, perquè venen a Espanya i tenen cartera de valors, haurien de declarar-la incloent la possible plusvàlua que hagin pogut pagar al Regne Unit», defineix la presidenta d’AEDAF.
Resident fiscal
A grans trets, un ciutadà espanyol serà resident fiscal al Regne Unit si passa allà més de 183 dies o si el seu centre d’interessos econòmics es troba al país britànic. I sempre que «no tinguis alguna presumpció que l’Agència Tributària et pugui desmuntar», apunta Javier Collado.
Notícies relacionadesSi ha decidit tornar a Espanya, haurà de comunicar el seu nou domicili fiscal, bé de forma presencial en una oficina d’Hisenda o per via telemàtica, a través de la web de l’organisme públic. «Estàs obligat a comunicar el canvi», assegura el professor de CEF-Udima.
I a l’hora de veure en quines dates es produeix la sortida, és convenient no oblidar que l’any fiscal espanyol i l’anglès no coincideixen: mentre que a Espanya va de la mà de l’any natural, de gener a desembre, al Regne Unit va d’abril a març, fet que pot generar conflictes i serà important de cara a evitar la doble imposició.
