Els milionaris que cuiden el planeta

Actualment hi ha més de 650 inversors institucionals a tot el món, presents a 26 territoris i amb 25,9 bilions de dòlars (uns 21 bilions d’euros) en actius, segons dades de Schroders del 2020. En aquesta categoria s’inclouen gestores de fons i plans de pensions, asseguradores, fons sobirans, fundacions i fideïcomissos, entre d’altres. Tots administren grans quantitats de diners, propis i aliens, i distribueixen les seves inversions en diferents actius a la recerca de la rendibilitat més gran possible.

En els últims anys han introduït un nou component que guanya pes a les seves carteres, la inversió sostenible, aquella que està en línia amb els ODS. Abans de decidir on inverteixen prenen en consideració criteris relacionats amb factors ambientals, socials i de bon govern (ESG).

«Existeix un clamor i un consens que necessitem un desenvolupament econòmic que fomenti l’equitat i la reducció de les desigualtats. També ha de servir per cobrir les molt diverses i insatisfetes necessitats d’una quantitat elevada de persones. I no ens val qualsevol tipus de desenvolupament. En volem un que respecti el medi ambient i que ni esgoti els recursos naturals ni mutili les possibilitats de les futures generacions. Els mercats financers tenen bastant per aportar per aconseguir aquest objectiu», afirma Fernando Gómez-Bezares, catedràtic de Finances de Deusto Business School.

Una part significativa d’aquests inversors institucionals materialitzen la seva aposta per la sostenibilitat exercint l’activisme empresarial. Identifiquen companyies vulnerables en àmbits relacionats amb els criteris ESG, entren en l’accionariat i exigeixen als seus gestors una administració responsable que en corregeixi els punts febles. Confien que gràcies a aquest canvi la cotització de les accions de la companyia es revaloritzarà i així podran sortir del capital més endavant amb guanys suculents.

Petrolieres com Shell o Exxon ja han patit les envestides d’aquests grans inversors, igual que companyies d’assegurances com Prudential o Aviva, per la seva exposició més gran al canvi climàtic. Això suposa riscos per a les empreses, tant físics, per la freqüència més gran i gravetat dels fenòmens naturals, com transitoris, per la introducció tardana de polítiques tendents a reduir les emissions de CO2.

Els activistes sostenibles actuen així per contribuir a la supervivència del planeta, però també per garantir la viabilitat a llarg termini de les seves pròpies inversions. Treballen en solitari, tot i que en ocasions poden concertar les seves actuacions amb altres inversors institucionals i fins i tot participen en iniciatives com Climate Action 100+, agrupació de 575 grans inversors que pressionen els grans contaminants perquè redueixin la seva empremta climàtica.

Deu grans

Els deu inversors activistes més importants per volum d’actius gestionats són les gestores nord-americans i asiàtiques Elliot Management, Third Point, ValueAct, Harris Associated, Effissimo Capital Management, Titan Partners, Pershing Square Capital, Sachem Head Capital, Starboard Vale i Canyon Capital Advisors, segons les estadístiques del banc d’inversió Lazard de l’any 2020. Totes inverteixen almenys una part dels seus diners amb criteris ESG, unes sobretot per vocació i d’altres únicament per oportunisme financer.

A Europa l’activisme autòcton és molt més recent, però ja existeixen gestores rellevants al Regne Unit, Suècia i França, com TCI (Chris Hohn), Bluebell Capital Partners (Francesco Trapani), Amber Capital (Joseph Oughourlian) i Cevian Capital (Christer Gardell).

Rere aquestes gestores de fons es troben financers fets a si mateixos, que, en general, han amassat grans fortunes operant als mercats. Tot i que és difícil fer un retrat robot homogeni, políticament són conservadors –malgrat que existeixen excepcions i als Estats Units solen finançar candidats de tots els partits– i tenen un baix perfil públic. Amb prou feines participen en actes socials més enllà dels estrictament vinculats a dues de les seves grans passions, la filantropia i l’esport. La majoria ronden els 60 anys, el més jove és Bill Ackman (Pershing Square, nascut fa 55 anys) i el més gran, Paul Elliot Singer, (Elliot Management, 76 anys).

Singer, votant del partit republicà i de religió jueva, és la 665a fortuna més gran del món, segons Forbes, que li atribueix un patrimoni de 4.300 milions de dòlars. Els seus vehicles d’inversió, que gestionen actius per 45.000 milions de dòlars, estan immersos avui en campanyes activistes que afecten la farmacèutica britànica Glaxo o l’energètica nord-americana Duke Energy, entre d’altres.

Singer, que ja prepara la seva successió i decidirà entre el seu delfí i cap d’inversió Jonathan Pollock o el seu fill Gordon Singer, és el propietari del Milan. Va ser un dels participants en el projecte de la Superlliga de futbol que defensava Florentino Pérez, president del Reial Madrid i d’ACS. La proximitat entre Singer i Pérez no acaba aquí, ja que el financer nord-americà va comprar a ACS la meitat de Thiess, el proveïdor de serveis miners més important del món, l’octubre passat. Va pagar entre 1.700 i 1.900 milions de dòlars australians pel 50% del capital.

També té vincles amb Espanya Chris Hohn (Addlestone, Regne Unit, 1966), el Greta Thunberg de les finances i accionista d’Aena, Ferrovial i Cellnex, entre altres, a través de TCI. Hohn va crear la seva gestora el 2003 després d’haver treballat abans a Apax Partners i Perry Capital i és una de les fortunes més grans del Regne Unit.

Des de fa una dècada s’ha convertit en el gran agitador del canvi climàtic, que per a ell és el desafiament més important a què s’enfronten tant les generacions actuals com les futures. Impacient i cansat d’esperar que governs i empreses prenguin una proactivitat més gran en aquest àmbit, finança iniciatives ciutadanes de protesta com Extinction Rebellion. Però la seva ofensiva més gran ara es dirigeix a les grans empreses, responsables, segons ell, del 35% de les emissions globals a l’atmosfera.

Hohn ha iniciat la iniciativa Say on climate (Opini sobre el clima), amb què insta empreses cotitzades a admetre quina és la seva petjada climàtica i a explicar com la combatran. A més, han de retre comptes als accionistes en les seves juntes cada any. El financer britànic, conseller d’Aena, ha sigut l’impulsor del pla climàtic del gestor aeroportuari espanyol. L’empresa va fer seva la iniciativa que va néixer de l’empenta de Hohn.

La proposta Say on climate d’Aena va sortir endavant amb el 98% dels vots dels accionistes i amb el pronunciament favorable d’altres grans inversors institucionals presents en el capital, com BlackRock o Vanguard, i dels assessors d’activistes ISS i Glass Lewis. A més de la d’Aena, hi ha en tràmit un centenar d’iniciatives d’aquest tipus en cotitzades com Unilever, Canadian Pacific, Royal Dutch Shell, Rio Tinto o Glencore.

Un altre Thunberg de les finances és Jeff Ubben (1962), fundador del tercer fons activista més important del món, ValueAct Capital, que després de retirar-se de la seva empresa ha decidit dedicar-se a la inversió només amb criteris ESG amb la creació d’Inclusive Capital Partners. Curiosament la constitució d’aquesta última societat ha sigut clau perquè la petroliera Exxon hagi elegit Ubben com a membre del consell.

Sofisticació

El protagonisme de l’activisme sostenible anirà a més, també a Espanya, on ja és present en empreses cotitzades a la borsa, entre aquestes Aena, Ferrovial, Cellnex, MasMóvil o Prisa. Les actuacions d’aquests inversors seran «més precises i sofisticades, previsiblement entrant als sectors amb més riscos associats al canvi climàtic», afirma Joaquín Garralda, professor d’IE Business School i president de Spainsif, una associació dedicada a promoure la inversió socialment responsable a Espanya.

Notícies relacionades

«La inversió sostenible ha de ser també rendible»

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

 També seran més combatius a l’hora de decidir en quines indústries no volen estar i començaran a fer públiques les seves voluntats de desinversió. «La pressió dels reguladors, que com la CNMV a Espanya, volen impulsar l’activisme inversor, també actuarà com a accelerador, igual que la consciència més forta per part dels consumidors en les seves pautes de compra», afirma Inés García Pintos, professora de la Universitat Complutense de Madrid i assessora d’empreses en sostenibilitat i finances. 

El dubte és si l’activisme sostenible servirà o no per corregir la petjada climàtica de les empreses participades per aquests inversors. Gómez-Bezares, el catedràtic Deusto Business School, no ho té clar al cent per cent. Però l’acadèmic insisteix que l’important és que estan fomentant la transparència. «Hem de saber si les empreses participades estan actuant de veritat o només estem en vista d’un rentat de cara verda, donant aparença de sostenibilitat però fent coses lletges com abans», diu.