RITUAL ANUAL
Un dia de Nadal sense '¡Que bonic que és viure!'
Cap canal de televisió emet avui el clàssic nadalenc, que pot veure's per internet
Tan intrínsecament unida al Nadal com els torrons i el cava resulta l'emissió del film per excel·lència d'aquestes dates: '¡Que bonic que és viure!'. Un clàssic de Frank Capra sense caducitat que, no obstant, cap canal estatal ni català emeten avui i demà. Així que la solució per als nostàlgics passa per connectar-se a Youtube a l'hora que us agradi (https://youtu.be/dOHuTghRmIM) i amb mocadors a mà.
La inoblidable pel·lícula que va protagonitzar James Stewart el 1946 va ser emesa ahir a la mitjanit per La 2, però avui només podrà veure's en canals autonòmics o locals d'Extremadura, Aragó i Madrid.
Notícies relacionadesEl més singular del film és que es va estrenar sense gaire èxit de taquilla (i cinc nominacions a l'Oscar), però un error en la renovació del seu copyright el va convertir en pel·lícula de difusió gratuïta des de meitat dels anys 70. Es va iniciar llavors als EUA la seva emissió diverses vegades a l'any, sobretot per Nadal, amb la sorpresa d'una creixent audiència que la va erigir en obra de culte, fins al punt de convertir-se la seva visió en un ritual anual a mig món. Una singular situació legal que va tornar a revertir-se als anys 90.
La història de '¡Qué boni que és viure!' tan aparentment cursi com tristíssima i emotiva, i una de les millors pel·lícules de la història del cine, apel·la a la bondat i solidaritat humana, exaltades per Nadal. Va aconseguir cinc nominacions als Oscars, però no va obtenir cap estatueta. Narra la història de l'honrat George Bailey, que dirigeix un petit banc familiar i queda devastat per la misteriosa desaparició d'una gran suma de diners, que li suposaria la fallida. Decidit a suïcidar-se, li passa una cosa extraordinària quan se li apareix un àngel i li concedeix el desig de veure com hauria sigut la vida sense ell.
