ANIVERSARI DEL 15-J

El canal Historia repassa amb Manuel Campo Vidal els '40 años de democracia'

La cadena de pagament estrena avui dilluns, 12, una sèrie documental en què participen 60 personatges, entre ells quatre presidents del Govern i els tres principals líders polítics

undefined38780980 television  programa  40  a os de democracia   felipe gonzal170607195458

undefined38780980 television programa 40 a os de democracia felipe gonzal170607195458

2
Es llegeix en minuts
JUAN CARLOS ROSADO / MADRID

El canal de pagament Historia ha aprofitat el 40è aniversari de les primeres eleccions democràtiques del 15-J per produir la sèrie documental 40 años de democracia, que estrena avui (22.00 hores). El treball, compost de sis capítols, repassa l’esdevenir d’aquestes quatre dècades de la mà del periodista Manuel Campo Vidal, que oficia com a director, guionista i narrador.

Per aquest llarg reportatge de sis hores hi desfilaran 60 protagonistes de la història recent d’Espanya, encapçalats pels últims quatre presidents del Govern (González, Aznar, Zapatero i Rajoy). També compta amb polítics importants de la Transició (Alfonso Guerra, Rodolfo Martín Villa, Miquel Roca i José Pedro Pérez Llorca) i de l’etapa actual, com Albert Rivera (Ciutadans), Pedro Sánchez (PSOE) i Pablo Iglesias (Units Podem). El jurista Antonio Garrigues Walker i les cantants Alaska i Ana Belén figuren entre els participants.

LOCALITZACIONS EMBLEMÀTIQUES

La sèrie parteix d’una anàlisi que combina entrevistes exclusives amb representants polítics claus, imatges inèdites, so d’arxiu i recreacions de moments significatius. Per a això s’ha rodat en les localitzacions més emblemàtiques d’aquest període de la història d’Espanya com el Congrés dels Diputats (el canal de pagament ha tingut accés exclusiu a la cúpula de l’hemicicle recentment rehabilitada), la sala de la biblioteca del Senat, el Palau de la Moncloa, la Biblioteca Nacional, el Ministeri de l’Interior i l’antiga seu de Presidència del Govern.

Campo Vidal confessa que «reviure aquell procés per escriure aquests documentals i entrevistar els seus protagonistes ha constituït un dels treballs més gratificants» de la seva vida. Però l’empresa no ha sigut fàcil, ja que han tingut «només cinc mesos» per produir aquests sis capítols que, a parer seu, ofereixen una visió «rigorosa i compensada» d’aquesta etapa històrica.

«Cap dels intervinents ens ha posat condicions per participar, i alguns d’ells han parlat com si fos la seva última entrevista, com si volguessin revelar coses que no havien pogut explicar o que no convenia dir», avança el famós moderador de debats, que també presideix l’Acadèmia de Televisió.

AUTOCRÍTICA FELIPISTA

Una d’aquestes perles que conté el programa és la confessió de l’expresident del Govern Felipe González sobre el referèndum de l’OTAN: «Vam quedar impactats quan va dir a l’entrevista que  allò de convocar aquella consulta havia sigut un error polític seu». Un altre dels que van haver de reviure moments amargs de la seva trajectòria pública és l’exvicepresident del Govern Alfonso Guerra, que es va prestar a recordar els tensos moments del 23-F a la sala de l’escriptori dels rellotges del Congrés dels Diputats. «Guerra es va resistir a tornar-hi perquè no volia ficar-se en la política actual, però al final va accedir a explicar amb detall les reunions que es van celebrar en aquell lloc aquella nit».

Notícies relacionades

Especialment «emotiva» és, segons explica  Campo Vidal, l’entrevista amb l’excap dels serveis d’informació de la Guàrdia Civil Andrés Cassinello a l’antiga seu de Presidència del Govern del carrer de la Castellana, on despatxava amb el llavors president del Govern, Adolfo Suárez. «Per gravar-hi es va haver de desallotjar un secretari d’Estat que ocupa ara aquell despatx», recorda el presentador.

 En el capítol de convidats que van declinar participar en el programa, només hi figura l’excoordinador general d’Izquierda Unida Julio Anguita, a part d’un «antic alt càrrec de la lluita antiterrorista». «Anguita em va assegurar que necessitava una hora i mitja, però que sabia perfectament que el que jo volia eren només unes quantes frases», va explicar Campo Vidal.