CRÒNICA
Una Eurídice captivadora
El binomi Sansa-Albertí ofereix amb mestria l'apassionat text de Magris
Carme Sansa meravella al Tantarantana amb la seva capacitat expressiva. /
Un focus il·luminant la seva cara i la seva silueta. Carme Sansa, sola davant d'un món que ja li és aliè. Les paraules encadenades del gran text de Claudio Magris (Trieste, 1939) surten dels seus llavis amb una cadència i intensitat emocional que només és a l'abast de les grans actrius. N'hi ha prou amb l'expressió de la seva cara per comunicar quant de profund hi ha aVostè ja ho entendrà,reescriptura d'Orfeu i Eurídiceelaborada per l'autor d'El Danubi10 anys després de la mort de la seva dona i musa, Maria Madieri.
El relat desgranat per la captivadora actriu, completament vestida de negre, a l'escenari del Teatre Tantarantana no és més que la corretja de transmissió del verdader amor que Magris va sentir i encara sent per la dona amb qui va compartir la seva vida i que tant el va ajudar en el procés creatiu de la seva aclamada trajectòria.
Eurídice/Maria parla amb l'invisible president de la Casa de Repòs, denominació que aquí es dóna al regne de l'Hades i li comunica que renuncia al concedit retrobament amb el seu Orfeu. No vol tornar al món dels vius i, amb la seva narració, inicia un renovat viatge pel mite en què incideix en la relació existencial, no exempta de problemes i contradiccions, entre els dos amants.
Notícies relacionadesAUTENTICITAT / La moderna Eurídice no escatima detalls al recordar les relacions més íntimes. Somnis i intercanvi de carícies, però també molta poesia i aquesta forta comunió moral entre tots dos. Aquest Orfeu, seguint els dictats del clàssic, ha aconseguit baixar al regne dels morts, però ho ha fet amb la paraula. Durant una hora, la dicció i gestos d'una gran Sansa, admirablement dirigida per Xavier Albertí, transmeten la força i autenticitat d'uns sentiments tan sòlids.
No hi ha ni un segon de descans perquè la sinceritat del relat i la seva riquesa de matisos atrapen des del principi fins al final. En resum, una de les escasses joies teatrals de Magris que només podran disfrutar fins al 8 de gener vinent. No se la perdin.
