COMUNICAT D'OENAGÉS

Entitats pro drets humans denuncien amenaces a una activista

63 entitats denuncien l'assetjament que pateix l'activista de drets dels immigrants Helena Maleno

zentauroepp37328592 gra006  ceuta  17 02 2017   unos 500 inmigrantes han accedid170816121335

zentauroepp37328592 gra006 ceuta 17 02 2017 unos 500 inmigrantes han accedid170816121335 / REDUAN

1
Es llegeix en minuts

63 entitats que treballen sobre drets humans i immigració han fet públic un manifest de suport a l'activista Helena Maleno Garzón, que ha denunciat amenaces de mort telefòniques i a través de xarxes socials. La col·laboradora de l'oenagé Caminant Fronteres atribueix els intents d'intimidar-la a les seves denúncies sobre l'actuació policial a Ceuta.

Maleno Garzón va qüestionar a la televisió la versió policial sobre les lesions d'un agent per la suposada violència d'immigrants que intentaven entrar a Espanya i va afirmar que "el policia es va lesionar al rebre a puntades de peus migrants que estaven en territori de l'Estat espanyol”.

Caminant Fronteres denuncia que a partir d'aquesta entrevista es va orquestrar una campanya a Twitter contra Maleno "en què s'assenyalava i criminalitzava davant la policia la nostra companya". Per l'oenagé, les amenaces passen "des de fa anys i s'han agreujat en les últimes setmanes".  

Notícies relacionades

L'activista denuncia haver rebut amenaces "instant fins i tot a la violació sexual com una forma de silenciar-la a la vegada que es feien referències a la seva vida personal. Les amenaces per Twitter han anat més enllà i han derivat en trucades telefòniques al seu mòbil personal on es repetien constantment els mateixos insults que es llegien a les xarxes socials". Fins i tot ha rebut una amenaça de mort per missatge privat acompanyada d'una fotografia d'una pistola i una bala en què es podia llegir: “Li suggereixo el silenci o morirà. Està incomodant les autoritats”, segons ha mostrat ella mateixa al seu perfil de Twitter.

Maleno assegura que ha denunciat la situació i Caminant Fronteres afirma que les pressions a les oenagés que treballen a la frontera sud "són una vella pràctica política que companys com Moha Gerehou de SOS Racisme, les companyes d'Harraga (María Antúnez, Rosa García, Nora Driss i Sara Olcina) o José Palazón, de Prodein, també han patit, entre altres".