Anar al contingut

Rap, el verdader so del carrer

El gènere més escoltat per les noves generacions es propaga per patis d'escola, parcs i ordinadors

NANDO CRUZ / BARCELONA

  / periodico

zentauroepp38085637 natos y waor criados en torrelodones y aluche respectivamen170417182140
zentauroepp38085651 rels b tambi n conocido como rels beats o skinny flakk es 170417181651

/

Dues frases molt recurrents entre els adults, dues de les que expliquen més bé la bretxa generacional respecte a les noves generacions són «la música ja no importa tant com abans als joves» i «la gent jove no va a concerts». Totes dues són rotundament falses. Els joves escolten música a totes hores, més que en qualsevol altra època, i no només van a concerts, molts deixen de ser espectadors passius per convertir-se en autors.
    La clau està en el gènere que més escolten les noves generacions. No és un altre que el rap i, per extensió, tota mena de ritmes urbans: del reggaeton al trap. Fa anys que la música de guitarres va quedar relegada als més grans de 30 anys. Per als joves, el rock significa el mateix que una orquestra barroca per als adults. És una música fossilitzada. És el passat.

El rap és un gènere ubic en patis d’escola, parcs i ordinadors. És portàtil i barat. Per entendre’ns: el rock simfònic sona fatal al mòbil. El rap, una mica millor. També circula amb més facilitat entre diferents estrats socials i és més permeable a canvis demogràfics, com demostra la naturalitat amb què s’ha fos amb altres ritmes arribats de Llatinoamèrica. A Espanya ha ocupat l’espai que al seu dia va cobrir el rock urbà i l’ha suplantat com a altaveu de les queixes de les classes desafavorides. No hi ha gènere que estigui exposant de forma més ràpida i directa el que passa a Espanya a nivell polític i social. També és el més assetjat per l’Audiència Nacional.

En un context de crisi econòmica i precarietat laboral, les xifres de venda de discos no poden ser un barem significatiu. No existeixen supervendes del rap. Per calibrar l’impacte del hip-hop entre la joventut, el millor és recórrer a Youtube. Potser no han sentit parlar del madrileny Denom. Va llançar tres cançons a la tardor. La més recent suma 860.000 visites en tres mesos. Alguna supera els dos milions. Els també madrilenys Natos i Waor tenen videoclips amb cinc, sis i nou milions de visites. Molts rapers viuen d’aquests clics.

Internet s’ha convertit en el pont que connecta el hip-hop espanyol amb el públic adolescent. «L’empresa soc jo, el meu segell és Youtube», canta el jove artista de trap Rels B. Dijous, a dos quarts de nou de la tarda, va penjar el seu últim clip, Nueva generación. Al cap de 12 hores ja sumava més de 150.000 visites. «Vamos a quedarnos con todo, somos la nueva generación», diu la tornada.

Però el rap i altres músiques urbanes no només arrasen en el món virtual i al marge de l’economia de mercat. El mateix Rels B va actuar al gener a Razmatazz 2 amb totes les entrades esgotades. L’aragonès Rapsusklei va rebentar Apolo la setmana passada. Desenes d’artistes de ritmes urbans omplen sales de mil persones sense aparèixer a la premsa.

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona organitza un dissabte al mes la Poetry Slam, un concurs de poesies sobre bases rítmiques. És una de les seves activitats més exitoses. Però els joves ja ni necessiten que un adult els munti el sarau. Ells autogestionen les seves cites, com les quedades darrere del Macba. Se citen per Facebook, fan rondes eliminatòries amb estrictes regles i passen a les finals estatals.

Aquests rimaires formen una espessa xarxa de rapers amateurs que creix a plena llum del dia, però passa desapercebuda als ulls de qualsevol persona més gran de 30 anys. N’hi ha al Prat del Llobregat, a Mazagón i a Coslada. S’ajunten desenes i centenars de nois; de noies, poquíssimes. Molts són menors. Un altre cop, només cal anar a Youtube i comprovar-ho. Una altra opció és passar per alguna plaça i veure-ho en persona. No és un món a part. És el món d’avui. Els hàbits musicals de la joventut han mutat. Els únics que no ens en hem assabentat som els adults. És el nostre paper.

0 Comentaris
cargando